Amb tot el país mirant amb recel l'avanç inexorable del coronavirus, França celebra avui la primera volta dels comicis municipals, amb estrictes precaucions sanitàries en les 70.000 meses electorals a les quals estan cridats més de 47 milions de ciutadans per renovar 35.000 ajuntaments. Mentre els seus veïns italians i espanyols han declarat l'estat d'alarma i confinen els seus ciutadans a casa seva, el president francès, Emmanuel Macron, ha apostat perquè la democràcia segueixi el seu curs.
El risc és encara més gran si es té en compte que una setmana més tard s'ha de repetir l'exercici en el segon assalt electoral, sense que ningú s'atreveixi a entreveure les conseqüències que llavors haurà tingut el Covid-19 a França.
El gel per rentar-se les mans, les tovalloletes higièniques, una persona dedicada exclusivament a la neteja, els senyals a terra per mantenir la distància entre electors, les crides a evitar contactes..., conviuran durant tot el dia amb urnes i paperetes.
El Govern va rebre el consell dels científics que anar a votar no era més perillós que anar a comprar i, en un país que encara no ha ordenat el tancament d'establiments, les eleccions no suposaven un agreujament del risc de contagi. Ni tan sols per a la població més vulnerable, ancians i pacients amb altres malalties, a qui els presidents de les taules donaran prioritat per dipositar la seva papereta, per tal que passin el menys temps possible a la cua.
La primera incògnita serà conèixer si els ciutadans donen crèdit a aquestes garanties o si, com auguren alguns sondejos, molts d'ells optaran per no córrer el risc de contagi a les meses electorals, el que restaria crèdit democràtic al resultat. Un 22% dels que asseguraven que anirien a votar diuen ara que no ho faran, segons una enquesta de l'institut Odoxa, que s'afegirà a la taxa d'abstenció ja prevista que fregava el 40%.
El coronavirus no ha estat més que la cirereta d'una campanya ja peculiar. Entre una reforma de les pensions que va fagocitar el debat polític i social, amb més de dos mesos de manifestacions i aturades en els transports, i l'escàndol de caràcter sexual que va afectar un candidat de París i que va desembocar en una minicrisi de Govern, les preocupacions municipals no han estat mai a sobre de la taula.
Sense final de campanya
A la recta final, el Covid-19 es va encarregar d'escombrar els grans mítings de final de campanya amb què els candidats comptaven per fer una crida a la participació. El país no té el cap a les urnes. L'anul·lació dels comicis, que Macron va estudiar el passat dijous abans de dirigir-se de forma solemne a la nació per demanar «unitat» contra «la major crisi sanitària que viu el país en un segle», no va ser avalada per cap partit, el que va portar el cap de l'Estat a mantenir la cita electoral. En aquest context, els francesos elegiran mig milió de regidors per als propers 6 anys, els segons comicis intermedis que es desenvolupen des de l'elecció de Macron al maig de 2017.
Si a les europees de l'any passat va aconseguir un segon lloc darrere de l'extrema dreta que li va permetre salvar els mobles després de l'huracà dels Armilles Grogues, els sondejos li auguren ara un desastre que evidenciarà que el partit del president no té estructura local i que el seu líder és el seu únic actiu electoral amb garanties.
De la volàtil campanya, l'única tendència positiva la registren Els Verds, que aspiren a un important avanç electoral que els converteixi en la principal força de l'esquerra, davant d'un Partit Socialista que es conforma amb no perdre el que ja tenia i uns comunistes que van a les urnes desordenats. Ni tan sols a l'extrema dreta, que aspira a guanyar Perpinyà, la ciutat més gran que mai han governat, hi ha espai per a l'optimisme.
