La decisió de Felip VI de retirar al seu pare l'assignació pressupostària que rebia no afecta la condició del rei Joan Carles com a membre de la Família Reial ni el fet que pugui seguir mantenint l'estatus jurídic que té des de la seva abdicació. El Rei va informar diumenge de la seva decisió de renunciar a l'herència del rei emèrit mitjançant un comunicat de Zarzuela després de diverses informacions en què s'assegurava que Felip VI és beneficiari d'una societat offshore creada pel seu pare i vinculada a una donació de 65 milions d'euros procedent de l'Aràbia Saudita.

En aquell comunicat s'explicava que el monarca retirava al seu pare la quantitat que percebia anualment procedent dels Pressupostos Generals de l'Estat. Una xifra que era propera als 200.000 euros, ja que l'última dada publicada al web de la Casa Reial correspon a 2018 i arribava als 194.232 euros.

Paral·lelament, el Rei no pot renunciar legalment a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, en vida, segons el Codi Civil, per la qual cosa el seu anunci de rebutjar la mateixa es tracta d'una declaració d'intencions a la qual es compromet públicament, però sense efectes pràctics en el present. El comunicat detalla que el rei emèrit té coneixement de la decisió del seu fill de renunciar a l'herència que personalment li pogués correspondre, «així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen, característiques o finalitat dels quals puguin no estar d'acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada».

Declaració davant un notari

A més, explica que a l'abril va comparèixer davant un notari per rebutjar qualsevol benefici d'aquesta fundació i per manifestar que, en cas que sense el seu consentiment hagués estat designat hereu, tampoc ho acceptaria en el futur. Es tracta d'un compromís davant els ciutadans perquè coneguin quina és la seva intenció en cas que aquesta situació arribés a produir-se, ja que legalment no és factible renunciar a una herència en vida del seu pare.

D'altra banda, la Fiscalia Anticorrupció i el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón estan esperant que Suïssa remeti les dades sobre una fundació panamenya vinculada a Joan Carles I des de la qual va fer una donació de 65 milions d'euros a un compte de la que va ser la seva amiga Corinna Larsen.

Els fons d'aquesta Fundació, que, segons un mitjà suís, pujarien a 100 milions d'euros, es creu que procedirien de comissions per l'AVE a la Meca, i la seva vinculació amb el rei emèrit va ser descoberta en el marc d'una investigació de la Fiscalia de Ginebra a presumptes testaferros de Joan Carles de Borbó amb comptes bancaris en aquest país -Arturo Fasana i Dante Canónica. És per això que Anticorrupció, que té obertes des del passat any unes diligències d'investigació en relació amb aquestes possibles comissions per l'adjudicació de l'AVE a la Meca, ha reclamat a Suïssa les dades de què disposin sobre aquesta fundació panamenya, anomenada Lucum.

«Campanya d'abús»

Per la seva part, l'advocat de Corinna Larsen assegura que des de 2018 han intentat contactar amb l'Ambaixada d'Espanya a Londres i la Casa Reial per denunciar la «campanya d'abús que s'ha estat portant a terme» contra ella durant vuit anys i que han ignorat els «greus assumptes» que ha comunicat «en detall».

Davant de tots aquests fets, partits independentistes, Podem i Més País van acordar ahir unir forces al Congrés per trobar fórmules efectives que permetin obrir una investigació sobre la fortuna del rei Joan Carles i les altres notícies publicades en els últims dies sobre la Casa de Rei, segons va anunciar el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, després de parlar amb els portaveus de les esmentades formacions.

Per a Rufián, «l'anunci de Felip de Borbó és una confessió en tota regla i una total esmena a la Corona», però no és suficient. «No n'hi ha prou amb la renúncia individual a l'herència. Cal investigar l'origen dels diners, els negocis i depurar responsabilitats fins a les últimes conseqüències», va afegir.