La matinada d'avui diumenge, 29 de març, ha començat l'horari d'estiu que es prolongarà fins l'últim diumenge d'octubre. A les 2.00 h s'han avançat els rellotges a les 03.00 h. Amb el canvi d'hora es compleix amb la Directiva Europea que continua afectant, sense excepció, tots els estats membres de la Unió Europea.
Les primeres disposicions de l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980 i, amb l'aprovació l'any 2000 d'aquesta directiva comunitària, es va fixar l'inici de l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i la seva finalització en la matinada de l'últim diumenge d'octubre. L'any 2018, el conjunt de la UE es va plantejar la proposta d'eliminar el canvi d'hora i es va iniciar un procés que considerava suprimir aquest canvi l'any 2019, però els llavors 28 van considerar que la iniciativa era prematura i es va ajornar la decisió fins a l'any 2021.En l'actualitat el canvi d'hora està subjecte a un estudi en els diferents països després que la Comissió Europea realitzés el 2018 una consulta pública en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que hi van participar es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora.
A Espanya, fa un any, al Consell de Ministres del 22 de març, la llavors portaveu del Govern i ministra d'Educació, Isabel Celaá, va avançar que es mantindria el fus horari i el canvi d'hora estacional mentre es reflexionava fins a l'any 2021. El canvi horari té com a objectiu aprofitar millor la llum solar a la tarda, és obligatori i sempre es produeix en les mateixes dates i hores en el conjunt de la UE.
La Comissió Europea considera que el consum d'energia no és l'únic aspecte positiu sinó que també subratlla altres impactes sobre sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball, les maneres de vida, la salut, el turisme o l'oci. El canvi d'hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, i des de 1981 s'aplica com a directiva que es renovava cada quatre anys fins a l'aprovació, al gener de 2001, de la Novena Directiva del Parlament Europeu i el Consell de la Unió, que estableix el canvi amb caràcter indefinit.
Debat entre col·lectius socials
El canvi d'hora genera un ampli debat en diversos col·lectius socials i en els últims anys s'han realitzat informes que tenen en compte no només aspectes relacionats amb el possible estalvi d'energia, sinó altres qüestions relacionades amb la necessitat d'harmonització d'horaris, la seguretat viària, les condicions de treball i les seves repercussions sobre la salut, entre d'altres.
Aquests informes coincideixen a assenyalar que els beneficis del canvi d'hora no semblen determinants. A l'agost de 2018, i a sol·licitud del Consell de Ministres, es va crear un estudi a mans d'un comitè d'experts del qual formen part professionals de tots els sectors involucrats per analitzar els factors a favor i en contra del canvi horari, així com l'impacte que tindria la decisió d'adoptar de manera permanent una de les dues alternatives horàries.
El Centre de Recerques Sociològiques (CIS) va realitzar el novembre passat una enquesta en la qual el 65% dels participants es va manifestar a favor de romandre en l'horari d'estiu. Així mateix, la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu va realitzar un informe en el qual es puntualitza que, si bé els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis, aquests són marginals i no hi ha certesa que es produeixin en tots els Estats membres.
Davant els que obtenen estalvis, hi ha els països que poden veure's afectats per un augment del consum d'energia. L'informe també indica que pot haver-hi estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar ja que estan molt influenciats per factors externs com la climatologia. A Espanya no existeixen informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics.
