El Govern espanyol ha aprovat una nova mesura per intentar limitar més els moviments a Espanya davant la pandèmia del coronavirus, un permís retribuït recuperable entre el dilluns 30 de març i el dijous 9 d'abril.

Aquestes són algunes claus per entendre aquesta figura i el seu funcionament segons la informació facilitada pel Govern i alguns experts consultats.

Què és un permís retribuït recuperable?

Des del Govern han explicat que es tracta d'una figura nova. I ho és perquè, actualment, els permisos pagats no s'han de recuperar. "El que està plantejant el Govern és més aviat una distribució irregular de la jornada", explica a Efe el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, Daniel Toscani.

A qui afecta?

Als treballadors no essencials que encara seguissin acudint al seu lloc físic de treball.

I a qui no?

A tots els considerats essencials, que van des de tota la cadena de proveïment de béns de primera necessitat, al manteniment de transports públics i carreteres, forces de seguretat de l'Estat, Exèrcit, establiments sanitaris empleades de la llar, cuidadores, serveis de telecomunicacions i informació, llum, gas, personal de neteja d'aquestes empreses, entre altres.

Tampoc afecta els qui desenvolupin la seva activitat en la modalitat de teletreball, ni els que estiguin de baixa per incapacitat temporal o permisos de maternitat o paternitat.

Com sap un treballador si ha de treballar?

Segons el sindicat d'Inspectors de Treball i Seguretat Social, cada empresa ha d'estudiar si està en un dels supòsits i ha d'informar el treballador que es troba en aquesta situació de permís retribuït recuperable sense perjudici que després l'empresa pugui optar per una altra mesura com un ERTO.

Què passa si l'empresa ja té en marxa un ERTO?

El permís no s'aplicarà als treballadors afectats per ERTO, que ja no van a la feina. En els de reducció de jornada, per la part proporcional que es seguís treballant, s'haurà de donar ara un permís retribuït recuperable.

I què passa amb aquest temps de treball?

No són unes vacances obligades, exposa Toscani, és una bossa d'hores que hauran de recuperar-se i no a costa de temps de vacances.

La data límit per recuperar aquests 8 dies laborals és el 31 de desembre d'aquest any i s'hauran de respectar els límits que estableix l'Estatut dels Treballadors.

Així, aquesta recuperació de les hores no podrà suposar l'incompliment dels períodes mínims de descans diari (12 hores entre jornada i jornada) ni setmanal (1,5 dies) ni la superació de la jornada màxima anual prevista en el conveni col·lectiu que sigui d'aplicació.

També s'hauran de respectar els drets de conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Com es pot recuperar?

El Govern ha assenyalat que hi ha "un ampli marge" perquè empreses i treballadors puguin arribar a acords però, però segons assenyala l'assessor laboral a Lefebvre Robert Gutiérrez, pot haver-hi dificultats en alguns casos tant per als treballadors com per a l'empresa.

La forma de fer-ho, expliquen des del sindicat d'Inspectors de Treball, haurà de negociar-se en un termini màxim de 7 dies i l'acord que s'assoleixi regularà la recuperació de totes o de part de les hores de treball i recollirà el preavís mínim per als empleats , així com el termini en el qual es recuperarà. Si no hi ha acord, l'empresa ha de notificar la decisió.

¿Es cobra el mateix salari per aquestes dues setmanes?

, els treballadors queden exonerats de prestar els seus serveis, però segueixen cobrant el seu salari per la totalitat de la jornada habitual i tots els conceptes retributius. I les empreses han de seguir pagant totes les cotitzacions que els corresponen.

¿Pot presentar una empresa un ERTO ara?

Des del Govern han assegurat que si però sorgeixen alguns dubtes. "Si el Govern ja t'obliga a concedir aquest 'permís recuperable' hi pot haver dubtes sobre si un ERTO (que és una mesura conjuntural) queda justificat a partir d'ara", apunta Gutiérrez.

A l'espera de el text definitiu, coincideix l'advocat i professor de dret laboral de la UOC, Pere Vidal, pot ser factible seguir presentant ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de la producció "si bé els ERTO per causes de força major queden pràcticament vetats, ja que no existeix el 'fet causant' (impossibilitat de treballar) en el qual justificar l'existència de la força major ".

Per què s'aposta per aquesta figura?

"Obeeix a tractar d'aturar l'allau de ERTO per força major, evitant que se'n presentin nous, almenys, durant el que duri aquesta mesura", apunta Vidal. "Fa la sensació que s'ha volgut dotar d'un estalvi alservei estatal públic d'ocupació (SEPE) evitant més ERTE i més prestacions per desocupació", exposa Gutiérrez.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus