A tot Europa es pregunten on i quan va començar la pandèmia del coronavirus. Un d'aquests llocs sembla haver estat l'estació d'esquí austríaca d'Ischgl, coneguda com «l'Eivissa dels Alps», on centenars o potser fins i tot milers de persones es van encomanar durant la primera quinzena de març. Unes 2.500 persones de diversos països del centre i el nord d'Europa s'han apuntat a una demanda col·lectiva contra les autoritats austríaques per suposada negligència davant el brot de COVID-19 a l'estat federat de Tirol.

«Hem ajuntat 2.500 perjudicats i en defensarem els drets», va anunciar ahir Peter Kolba, el president de l'Associació de Protecció al Consumidor d'Àustria, i iniciador de la plataforma en línia per a tots aquells que creuen haver-se contagiat a Ischgl i a altres llocs del Tirol. A més d'alemanys -el major grup d'afectats-, també s'hi han apuntat turistes de Noruega, Dinamarca i Islàndia, i familiars directes dels contagiats, sobretot aquells que estan hospitalitzats en cures intensives. La setmana passada, Kolba va presentar davant la Fiscalia una denúncia contra el governador del Tirol, el democristià Günther Platter, així com contra l'alcalde d'Ischgl i altres autoritats locals. La sospita és haver endarrerit els tancaments de locals, hotels i pistes d'esquí per evitar danys econòmics a la regió fins i tot sabent que el virus ja hi havia arribat.

La idíl·lica Ischgl, situada a la vall de Paznaun, a uns 1.400 metres d'altura i prop de la frontera amb Suïssa, té poc més de 1.600 habitants, però uns 11.000 llits d'hostaleria. Les seves llegendàries festes després d'esquiar i els concerts de grans veus del pop atrauen cada temporada d'hivern un públic internacional d'ingressos alts i aficionat a l'esquí i li han valgut el seu sobrenom: «L'Eivissa dels Alps». Però en les últimes setmanes ha adquirit fama internacional com un «niu del coronavirus», enmig d'un escàndol per la forma en què les autoritats locals van ignorar, i fins i tot negar, les informacions sobre la propagació del patogen. Es calcula que centenars d'alemanys, noruecs, danesos, islandesos i suecs, entre altres nacionalitats, es van contagiar en aquesta localitat, i en particular en un bar concret, el Kitzloch, i van transportar el virus a altres zones d'Europa.

El passat 5 de març Islàndia va declarar Ischgl com a «zona d'alt risc» pel virus i va imposar quarantena obligatòria per a tots els que van tornar d'allà, una mesura que fins aquell moment el país nòrdic només havia decretat per a viatgers arribats de l'Iran, Corea del sud i la regió xinesa de Wuhan. Poc després saltava la mateixa alarma a Noruega i, ja més tard, també la d'Alemanya, amb centenars de contagis. El 7 de març es va detectar el contagi en un bàrman del Kitzloch, un bar on van centenars d'esquiadors després de passar el dia a les pistes. A part d'aïllar les persones que havien mantingut un contacte proper amb el pacient, un alemany de 36 anys, no es van prendre més mesures. El local, conegut per les seves alegres i desenfrenades festes, va seguir obert i ple de gent.

El 10 de març, després de confirmar 15 casos de contagi relacionats amb el mateix bàrman, es va tancar finalment el restaurant, i tres dies després les autoritats van decretar el final de la temporada d'hivern a tot el Tirol. Tot i això ningú semblava tenir pressa: el tancament d'hotels, restaurants i pistes es va fer efectiu només el diumenge 15, cosa que va accentuar la imatge que es va intentar aprofitar comercialment al màxim l'últim cap de setmana de la temporada.

Una veritable onada d'indignació queda reflectida en els comentaris de la premsa internacional, sobretot alemanya, des que es va saber que el govern regional havia rebut la notificació d'Islàndia 10 dies abans del tancament d'activitats. Ara els infectats volen que s'obri una investigació i pensen reclamar indemnitzacions.