Més de 430 persones han arribat a Canàries en catorze pasteres des que Espanya es va declarar en estat d'alarma per contenir la propagació del coronavirus, de manera que el flux d'immigrants per mar cap a les illes torna als seus ritmes més alts després d'una quinzena completament aturat. Des del 5 març, quan es va rescatar una embarcació amb 48 persones al sud de Gran Canària, fins al dia 20, quan se'n va socórrer una altra amb 45 ocupants a la mateixa illa, no va arribar ni una sola pastera a les Canàries, tot i que la mitjana amb la qual havia començat l'any era de dotze embarcacions i 325-350 immigrants per quinzena.
A l'última setmana de febrer i la primera de març es van produir dos fenòmens que van semblar frenar temporalment la sortida de pasteres, que tarden de quatre a cinc dies a arribar a les Canàries des del seu punt de sortida més freqüent, Dajla, al Sàhara.
Primer, hi va haver un temporal de calitja i xaloc sense precedents a les Canàries en gairebé 40 anys que va fer inviable la navegació per a aquest tipus d'embarcacions (a les illes, per exemple, el trànsit aeri es va suspendre per complet durant dos dies) i, després, el Marroc va adoptar les seves primeres mesures de confinament per l'epidèmia de coronavirus i va posar totes les seves forces de seguretat a patrullar els carrers per controlar que la seva població romania als seus habitatges.
El 14 de març, Espanya es va declarar en estat d'alarma, tots els ciutadans van rebre instruccions de quedar-se als seus domicilis i la major part de negocis i empreses van començar a aturar la seva activitat.
Canvi sobtat
Tenint en compte el temps que triguen les pasteres a arribar a les Canàries (quatre o cinc dies des de Dajla, una setmana o més des de Mauritània), les arribades dels dies 20, 21 i 25 de març mostren que alguna cosa va començar a canviar aquell cap de setmana.
El 20 va arribar una embarcació des de Nouadhibou amb 45 persones, el 21 una pastera des de Dajla amb 21 i el 25 dues des del Sàhara amb 71 persones. I després va seguir: una pastera el 26 de març, tres el 27, una el 30, dues el 31 i tres dimecres passat.
En total, i fins dimecres, des que Espanya està en estat d'alarma havien arribat a Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura 14 embarcacions amb 431 persones. Si només es tenen en compte les xifres del 16 al 31 de març per comparar quinzenes naturals: 338 persones en 11 pasteres.
La ruta atlàntica cap a les Canàries es va reactivar el passat mes d'agost davant l'augment dels controls a l'estret de Gibraltar i el mar d'Alborán, on el flux d'immigrants ha caigut a la meitat.
Des de llavors, l'arribada d'immigrants a les Canàries per quinzena ha oscil·lat entre un mínim de 23 (1-14 de novembre) i un màxim de 536 (16-31 de desembre), però ha estat sis quinzenes per sobre dels 300 immigrants: 15-30 d'octubre (444), 15-30 de novembre (494), la ja esmentada del 16 al 31 de desembre (536), 1-15 de gener de 2020 (320), 16-31 de gener (348) i 1-15 de febrer (300). Les xifres acumulades des del 14 de març se situen de nou en aquests màxims: 338 persones (431 si se sumen les de l'1 d'abril).
El balanç total d'arribades des de l'1 de gener és de 1.661 persones en 57 embarcacions, sumant l'últim total facilitat pel Ministeri d'Interior (1.230 a 15 de març) amb el detall d'ocupants de les pasteres rescatades des de llavors que han anat reportant Creu Roja, Salvament Marítim i el 112 (392).
L'ONG Caminant Fronteres, que treballa des del Marroc, ha alertat les autoritats que des del dimecres 26 de març fins a dimarts 31 van sortir 11 pasteres cap a les Canàries amb unes 600 persones a bord. Set ja havien arribat dimecres.
Repte per a la xarxa d'acollida
Aquest flux de pasteres també suposa un repte per a la xarxa d'acollida humanitària organitzada per la Delegació del Govern a Canàries en albergs gestionats per ONGs com Creu Roja, Creu Blanca, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i la Missió Cristiana Moderna, una congregació evangèlica de Fuerteventura.
Des que va començar el confinament, els vols de repatriació des de Canàries a Mauritània s'han suspès i cap dels immigrants arribats ha estat reclòs als Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) de Gran Canària i Tenerife.
Dimarts passat, un jutge va ordenar que es desallotgés el CIE de Gran Canària en detectar que les seves condicions d'«amuntegament» estaven afavorint la propagació del coronavirus entre els seus interns.
