Mor als 85 anys Landelino Lavilla, figura clau de la Transició

Ministre de Justícia amb el president Adolfo Suárez, va esdevenir una de les personalitats que van materialitzar la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques del 15 de juny de 1977.En aquest temps al front del Ministeri de Justícia va promoure una intensa tasca de reforma legislativa, tant en dret públic com privat.

Membre de la UCD, també va ser president del Congrés en la I legislatura, moment en què es va produir l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Després de la marxa de Suárez, va ser triat president d'UCD el 1982, encapçalant la llista electoral de la coalició centrista en les eleccions generals d'octubre que va guanyar el PSOE per una amplíssima majoria absoluta.

Renúncia a l'acta

Després del fracàs electoral i la dissolució d'UCD, Lavilla va renunciar a la seva acta de diputat i va passar a formar part del Consell d'Estat. En aquesta institució, Lavilla va iniciar les seves funcions en la secció vuitena dedicada a la Indústria, Agricultura, Pesca i Alimentació. Posteriorment va presidir la secció segona, encarregada dels informes sobre Assumptes Exteriors i Justícia i, quan va ser substituït al gener de 1996 per Francisco Tomás i Valiente, va ser nomenat president de la secció primera.

Esquerra Unida el va proposar com a candidat al Tribunal Constitucional el juny de 1992, però Lavilla va establir com a requisit imprescindible el consens de tots els grups parlamentaris i, en no produir-se aquest, va renunciar a la seva candidatura.També l'octubre del 1994 el Govern socialista i la resta de les forces polítiques de l'oposició van arribar a un acord per designar-lo defensor del poble. No obstant això, l'expresident del Congrés va declinar la proposta en estimar que havia acabat el seu cicle «dedicat a la vida política». Va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació en juny de 1997 i dos anys més tard va prendre possessió com a acadèmic de número d'aquesta institució, de la qual va arribar a ocupar la presidència el 22 de desembre de 2003, en substitució de Manuel Alvadalejo.

Per la seva trajectòria professional va ser guardonat amb les Grans Creus del Mèrit Civil, de la Real Ordre de Carlos III i de Sant Raimon de Penyafort.

Entre d'altres premis va ser distingit, al costat de la resta de presidents del Congrés, amb el de la Defensa dels Valors Constitucionals, atorgat per la Fundació Humanisme el 1998, el IX Premi Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi el 2003 i el premi a la independència judicial atorgat per l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV) l'any 2009.

Casat amb Juana Rubira Garcia Valdecasas, va tenir quatre fills, Landelino, Juan José, Carlos i Esperança.

Abundants mostres de condol

Els reis van expressar el seu condol per la mort de Landelino Lavilla, de qui van destacar el seu «profund sentit d'estat» i la seva «tasca al servei d'Espanya i de la societat espanyola». Felip i Letícia van enviar sengles telegrames de condol a la seva dona, Juana Rubira García-Valdecasas, i a Maria Teresa Fernández de la Vega, presidenta del Consell d'Estat, òrgan del qual Lavilla era conseller permanent.En tots dos escrits, expressen el seu «profund sentiment de tristesa» per la pèrdua de qui va ser un dels actors clau en l'elaboració de la reforma política que va desembocar en les primeres eleccions legislatives democràtiques el 15 de juny de 1977.

Els reis Joan Carles i Sofia també van enviar un telegrama en el qual destaquen «la trista notícia» de la mort. «El seu servei a l'Estat sempre el tindrem present», afirmen en el seu escrit el rei Joan Carles i Sofia.

Els principals partits polítics també van expressar mostres de condol. El Congrés rendirà tribut dimecres a Landelino Lavilla guardant un minut de silenci abans del ple del control i, més endavant, quan les circumstàncies ho permetin, organitzarà un acte per homenatjar a qui va ser el seu president entre 1979 i 1982.