L'històric líder d'Iszquierda Unida (IU), Julio Anguita, va morir ahir als 78 anys a l'hospital Reina Sofia de Còrdova, després d'una setmana ingressat d'urgència. L'excoordinador federal d'IU i exalcalde de Còrdova va patir una aturada cardiorespiratòria al seu domicili i un equip de sanitaris del 061 va reanimar-lo i traslladar-lo intubat a l'hospital andalús, on va ingressar de gravetat a la Unitat de Cures Intensives i posteriorment va morir.

Després d'una setmana en estat «crític», segons va explicar el centre hospitalari, Anguita va necessitar de ventilació mecànica, però finalment va morir cap a les 11.00 hores d'ahir al matí. No era la primera vegada que l'exlíder d'IU patia problemes de cor. Als seus 78 anys, n'arrossegava des de fa temps. El primer infart va tenir-lo a Barcelona i es remunta concretament a la campanya electoral de les generals del 1993. Cinc anys després, l'any 1998, va tenir-ne un segon a Còrdova. També el 2009 i 2014, tot i que aquest cop el seu cor ha deixat de funcionar completament.

Nascut a Fuengirola (Màlaga) l'any 1941, Anguita va ser mestre i professor d'Història; primer alcalde la Còrdova democràtica des del 1979 fins al 1986; secretari general del Partit Comunista d'Espanya entre 1988 i 1998; coordinador federal d'IU entre 1989 i 2000; i també diputat al Congrés. De fet, va liderar la coalició d'IU aconseguint els millors resultats electorals del 93 i 96 i va ser candidat a la presidència del govern espanyol en tres ocasions. Entremig, va perdre el seu fill, periodista i corresponsal de El Mundo, Julio Anguita Parrado, mort en la invasió a l'Iraq el 2003. «Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan», va dir després de conèixer la tràgica notícia.

L'any 1988 va visitar Girona i Blanes com a secretari general del PCE per donar suport a la llista de provincial d'Iniciativa per Catalunya, encapçalada per Pere Portabella. Un cop retirat de la primera línia de la política, va apostar per la seva altra professió fins a la jubilació: professor a l'institut Blas Infante. Val a dir que de jove Julio Anguita havia estudiat Història a la Universitat de Barcelona i, dels anys que va viure a la capital catalana, parlava perfectament el català. Des d'aleshores, va combinar la feina amb altres activitats com a conferenciant i articulista. Anguita va mobilitzar diversos col·lectius promovent iniciatives com el Col·lectiu Prometeu i el Front Cívic Som Majoria, de la qual n'és el fundador.

Conegut com «el Califa Roig», va ser un dels polítics més populars d'Andalusia. Anguita mai va renunciar a les seves idees, sent fidel a la gent que estimava i a ell mateix. «No soc comunista de 'missa i olla', reivindico la meva parcel·la de llibertat de pensament», comentava en una entrevista al Diario de Córdoba, del grup Prensa Ibérica. Va ser en aquest mitjà on va concedir una de les últimes entrevistes. L'històric dirigent d'IU va reconèixer que veia «impossible» l'acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem abans que es produís. «L'esquerra ha de donar lliçons d'educació i no caure en la provocació. L'espectacle al Congrés per part de la dreta va ser exabrupte i vergonyós. No entenc com es pot arribar a tanta degradació i cinisme. A la gent li agraden les bones maneres», afegia. En aquest sentit, va comentar que Pedro Sánchez va «haver de girar perquè no tenia més remei» i que «està pres de la força de la història». Anguita era «optimista» respecte a la duració del pacte «en la mesura que funcioni a la nostra gent» i aprofitava per demanar «als que fan dir-se d'esquerres que entenguin que en aquests moments el seu esforç personal és obligatori a la llum dels principis que diuen tenir».

Fins ahir, Anguita només trobava a faltar «l'ensenyament». El seu pas per Madrid «el recordava», però no el trobava a faltar perquè va «fer el que havia que fer». Va passar els últims dies confinat a casa, on va tenir temps per reflexionar i analitzar la situació política, ecològica i econòmica arran de la pandèmia del coronavirus. «El demà dependrà de com abordem l'avui. I en el demà han de viure els nostres fills, nets i les futures generacions d'espanyols i espanyoles. És una qüestió de responsabilitat col·lectiva: optar per un futur per a la immensa majoria o un desastre», deia en un vídeo.