Tot i que amb cert retard, la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha posat al descobert la delicada situació financera de diverses entitats no administratives de la Generalitat i que difícilment sobreviurien sense les aportacions econòmiques públiques. L'organisme fiscalitzador, que ha analitzat 167 societats mercantils, fundacions, consorcis, entitats autònomes de caràcter comercial i entitats de dret públic, arriba a una clara conclusió en un extens informe: «Els resultats negatius constants en el temps qüestionen la viabilitat d'algunes entitats per sobreviure sense subvencions o aportacions públiques».

L'informe datat el mes passat, analitza els comptes de les entitats a tancament de 2017 i els compara amb els de l'any anterior. Entre els analitzats n'hi ha de gran dimensió com els de l'Agència Catalana de l'Aigua, Aeroports Públics de Catalunya, l'Agència Tributària Catalana, el Diplocat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (l'ens que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio). Però també hi ha desenes de petites entitats, un fet que no passa desapercebut als síndics.

En l'informe destaquen que existeix un «percentatge significatiu de societats mercantils, consorcis i fundacions» que «eren de dimensió reduïda». Però el que probablement és més preocupant és que «un nombre important» de les entitats analitzades «eren finançades mitjançant transferències o aportacions de capital de la Generalitat o entitats del sector públic»

Oxigen del sector públic

Un 57% de les entitats estudiades (95 de les 167) estaven finançades en més del 50% pel sector públic. Però hi ha 40 organismes que tenen una situació més delicada perquè se sostenen bàsicament del fons públics amb més d'un 90% dels seus ingressos.

A tancament de l'exercici analitzat, 29 entitats tenien fons propis negatius. Es tracta de 10 entitats de dret públic, una societat mercantil, dotze consorcis i sis fundacions. A més, tres societats mercantils amb un patrimoni net inferior a la meitat del capital social i dues d'elles «no havien restablert l'equilibri» en els seus comptes un any després.

Pel que fa a les fundacions, l'informe revela que van passar d'obtenir uns resultats positius el 2016, amb prop d'un milió d'euros globalment, a unes pèrdues de 7,5 milions els 2017, «a conseqüència de l'empitjorament del resultat d'explotació i del resultat financer».

Diplocat, en número vermells

La Generalitat i altres ens del sector públic van acabar aportant 5.758 milions a les entitats vinculades, el que representava 54 milions més que l'any anterior, un augment que majoritàriament va anar a consorcis (89 milions) i fundacions (16 milions). Un dels casos que crida l'atenció és el del Diplocat, el consorci dedicat a la projecció internacional de Catalunya i que tantes polèmiques ha aixecat els darrers anys. L'entitat ja tenia números vermells el 2016, tot i que no eren especialment significatius, amb 89.000 euros negatius. El resultat de 2017 va ser força més preocupant, arribant als 898.000 euros negatius.

Increment de treballadors

De 2016 a 2017 es va produir un increment d'un 5% en el nombre d'entitats, degut primordialment a diversos consorcis ja existents que es van adscriure a l'Administració de la Generalitat. Conseqüentment també es van incrementar els treballadors en 3.195, passant dels 89.063 de 2016 als 92.258 a finals de 2017 (3,6% més elevat). La despesa va ser de 4.384 milions d'euros, amb un augment de 145 milions respecte a l'exercici anterior.

Les fundacions és el grup d'entitats que destina més despeses a personal. La Sindicatura revela que les despeses de personal eren un 52,6% de les despeses d'explotació, un percentatge que baixa a l'11,4% en les entitats de caràcter comercial.

Dificultats per l'anàlisi

Una de les dificultats en què s'han trobat els síndics per analitzar els comptes de les 167 entitats és «l'aplicació de diferents plans de comptabilitat» per part dels organismes del sector públic, tot i que tots ells estan vinculades a la Generalitat. Segons l'informe «utilitzen criteris diferents en el reconeixement dels recursos públics que gestionen».