l mateix dia en què moltes províncies canviaven de fase en la desescalada a la recerca de la «nova normalitat» en plena pandèmia, dues comunitats autònomes, Euskadi i Galícia, col·laboraven ahir no sense polèmica a aquesta tendència anunciant la data per a les eleccions ajornades: el 12 de juliol. Ho feien poques hores després que el president de la Generalitat, Quim Torra, assegurés en un article que en època de coronavirus no vol convocar els comicis anunciats per «responsabilitat i rigor». Són, per tant, el lehendakari basc, Íñigo Urkullo, i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, irresponsables i poc rigorosos.

Sigui com sigui, les eleccions basques se celebraran el 12 de juliol amb «totes les garanties sanitàries i de participació», però amb el rebuig d'EH Bildu i Elkarrekin Podem, partits de l'oposició que van acusar el lehendakari d'actuar amb criteris partidistes. Urkullu va revelar la incògnita i va convocar els comicis en la data per la qual des del primer moment havia optat el Govern basc després que hagués de suspendre l'anterior cita, el 5 d'abril, per la incidència de la covid -19.

Després de la reunió del Consell del Govern basc extraordinari, el lehendakari va explicar que el seu executiu estarà vigilant l'evolució de la pandèmia i, en cas que es donés un rebrot important, deixaria sense efecte la convocatòria per fer-ne una de nova abans del 25 d'octubre, data límit en què poden celebrar aquestes eleccions.

Va defensar que l'escenari actual permet pensar en el juliol perquè Euskadi «ha superat l'emergència sanitària» i avui passarà a la fase de «vigilància i control», ja que «la tendència s'ha revertit i ja no hi ha perill de col·lapse» als hospitals bascos.

Paral·lelament, el president de la Xunta va anunciar que els gallecs també aniran a les urnes el 12 de juliol, tot i que el decret de convocatòria preveu la possibilitat que, si es donés una circumstància extraordinària (com podria ser un rebrot del coronavirus), es puguin tornar a suspendre els comicis i encara quedaria marge per fixar una altra data abans que, a la tardor, s'esgoti la legislatura.

Així ho recull, segons va explicar Feijóo, la «llarga i motivada jurídicament» exposició de motius del decret analitzat pel Consello de la Xunta, en una reunió extraordinària, en la qual Feijóo va ratificar la seva intenció que la cita electoral se celebri «com més aviat millor», el primer diumenge que permet la legislació, ja que han de transcórrer 54 dies entre la convocatòria i la votació.

Puigdemont critica el PSOE

Per part seva, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va assegurar que «el PSOE té un problema perquè està governant un país en què sense el suport de les dues nacions que volen la independència no podria governar. I això fa encara més dramàtica la seva absència de diàleg i de pacte amb aquestes dues nacions». En una entrevista a LaMordaza.com, va afegir que «la pandèmia ha servit a governs com el central com a excusa per posar militars al carrer, per restringir llibertats i per entrar a la cuina de les persones».