Les altes temperatures per a les persones amb malalties respiratòries a Espanya, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha analitzat les dades de més d'1,3 milions de defuncions ocorregudes en 48 províncies espanyoles entre 1980 i 2016.

Segons l'estudi, que publica la revista 'Nature Communications', les dones i les persones d'edat avançada són els col·lectius que s'han mostrat més vulnerables a la calor, que, d'altra banda, augmenta cada any amb l'escalfament global.

Els investigadors de l'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació la Caixa, han analitzat les morts vinculades a malalties respiratòries a Espanya des de l'any 1980 fins a 2016, un total d'1,3 milions de defuncions i han conclòs que les morts per afeccions respiratòries atribuïdes a les temperatures han passat de produir-se de manera majoritària durant els períodes més freds de l'any a fer-ho en les èpoques més caloroses.

Segons els investigadors, aquesta reducció de la mortalitat a l'hivern no es deuria a l'augment de les temperatures ocasionat per l'escalfament global, sinó a l'adaptació de les persones a les temperatures més baixes.

L'estudi ha tingut en compte les dades diàries de 48 províncies espanyoles relatius a temperatura i a morts per malalties respiratòries classificades segons sexe, grup d'edat i residència.

Així, l'anàlisi revela que la proporció de morts per malalties respiratòries es redueix de mitjana un 16,5% per dècada en els mesos més freds, mentre que el percentatge de morts per malaltia respiratòria durant les èpoques caloroses s'ha mantingut relativament estable al llarg dels 37 anys d'estudi.

Concretament, les morts per malalties respiratòries vinculades a la temperatura han passat de ser més freqüents en els mesos de gener i desembre a assolir el seu pic durant els mesos de juliol i agost.

"Fa dues o tres dècades, les malalties respiratòries causades per les baixes temperatures representaven un risc addicional de mort a Espanya", ha recordat Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador d'ISGlobal i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segons Achebak, "aquesta investigació demostra que els riscos han anat desapareixent progressivament, de manera que, gràcies a mesures adaptatives, com l'ús més gran de la calefacció o les millores en el tractament de la morbiditat respiratòria, la mortalitat per malalties respiratòries ja no depèn de l'fred ".

"Es tracta d'una completa reversió de l'estacionalitat de la mortalitat", ha sentenciat l'investigador. Els resultats de l'estudi reflecteixen aquest canvi per a tots els sexes i edats, tot i que revelen una major vulnerabilitat a la calor de les dones, vulnerabilitat que augmenta amb l'edat.

Per contra, els efectes del fred són menors per a les dones que per als homes i disminueixen amb l'edat, encara que en aquest cas les diferències entre grups són menys notables.

"Durant els anys més recents del nostre estudi, les diferències en el risc de mortalitat davant temperatures fredes són gairebé imperceptibles entre els diferents grups, mentre que les diferències són significatives a l'estiu", ha puntualitzat Joan Ballester, coautor de l'estudi i investigador d'ISGlobal .

Segons aquest investigador, "aquestes observacions reflecteixen un procés notori d'adaptació al fred, però no a la calor". Els investigadors han recordat que el canvi climàtic té nombrosos impactes sobre la salut de les persones i que les temperatures extremes, per exemple, es correlacionen amb malalties cardiovasculars i respiratòries.

"Aquest estudi apunta que la disminució de dies freds a causa de l'escalfament global en les pròximes dècades no contribuirà a una reducció de la mortalitat per malalties respiratòries", ha conclòs Achebak.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus