Cinc pròrrogues de l'estat d'alarma després, el bloc que va permetre la investidura de Pedro Sánchez està esquerdat. Tot i això, el president del Govern s'ha proposat refer-lo per tal d'afrontar la resta de la legislatura. Fonts coneixedores de les negociacions han explicat que els contactes de la direcció del grup socialista (i concretament de la seva portaveu, Adriana Lastra) amb algunes de les formacions que van ajudar a Sánchez a accedir a la Moncloa es van reprendre després de la votació del dimecres. No es tracta de preparar el camí per a una sisena pròrroga, perquè cap font aventura encara si arribarà la petició del Govern, sinó d'intentar que el sector de la investidura, el que es va forjar al gener, no es trenqui del tot.

El Govern manté la idea d'avançar en la seva agenda legislativa tan aviat com ho permeti la lluita contra la pandèmia, i per això vol comptar amb el suport dels grups i partits que van propiciar la continuïtat de Sánchez. Fins llavors, el grup socialista tindrà un objectiu bàsic: mantenir l'estat d'alarma el temps que sigui necessari, la qual cosa implica negociar amb tots els grups (menys amb Vox) per a forjar majories.

No obstant això, l'ambient parlamentari s'ha enrarit després de l'autorització de la cinquena pròrroga. La causa resideix en el pacte del PSOE, Unides Podem i EH Bildu, en el qual se citava explícitament la derogació íntegra de la reforma laboral. Les seqüeles d'aquest moviment han arribat fins a dos dels partits que han estat fonamentals perquè l'estat d'alarma duri almenys fins al 7 de juny: Ciutadans i PNB.

El «sí»de tots dos va fer irrellevant el vot dels cinc diputats d'EH Bildu, però Adriana Lastra i el seu homòleg d'Unides Podem, Pablo Echenique, van continuar dimecres unes negociacions que havien començat el dia anterior davant el temor que Cs s'acabés despenjant.

En realitat, però, la cinquena pròrroga va ser autoritzada després d'un procés que va seguir diverses vies. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el secretari general de Presidència, Félix Bolaños; el responsable d'Organització del PSOE, Santos Cerdán; i la pròpia Lastra van traçar un mapa de negociacions amb tots els grups. També hi va intervenir la ministra María Jesús Montero per a dissuadir al diputat de Compromís, Joan Baldoví, de votar en contra de la pròrroga per desavinences en el model de finançament autonòmic.

Tal com assenyalen les fonts consultades, el representant valencià va rebre una oferta dilluns, però no n'hi va haver prou i al final es va inclinar pel «no».

Amb Cs, amb el PNB i amb ERC els contactes van ser més intensos, i fins i tot amb el grup català es va reprendre la taula de diàleg que va desembocar en l'acord per a la investidura de Sánchez. Segons les fonts implicades, les converses amb tots tres van anar bé fins al dimarts a la tarda, quan l'anunci del pacte amb Cs va fulminar l'opció ERC.

El portaveu republicà, Gabriel Rufián, va parlar amb duresa a l'hemicicle per lamentar el desenllaç i exigir a Sánchez que defineixi el rumb que vol seguir aquesta legislatura: o amb Cs o amb ERC.

I a tenor dels contactes de finals de setmana, el president ha triat. La seva aposta és recuperar el rumb de gener, fet que retorna el protagonisme a Esquerra i també al PNB, Més País, Teruel Existe, BNG, PRC i als partits canaris de CC i NC.

Però mentre duri l'emergència sanitària, ni el Govern ni el PSOE volen anul·lar opcions. Tot i això, l'actual ambient al Congrés s'acosta a la desconfiança. Tal com reconeixen fonts parlamentàries, l'acord amb Bildu ha desconcertat a les pròpies files socialistes però també ha confós als grups aliats per a la investidura, que adverteixen de la desconfiança que generen tants viratges inesperats.

Per tant, a Pedro Sánchez li espera feina, tant per aixecar el país postcovid com per trobar suports per arribar a esgotar la legislatura.