El cessament del cap de la Comandància de Madrid, Diego Pérez de los Cobos, després que la Guàrdia Civil remetés a la jutgessa un informe molt crític amb la gestió de l'Executiu davant la manifestació del 8 de març ha desencadenat una tempesta en el cos que ha provocat fins i tot la renúncia del seu número dos, Laurentino Ceña. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va desvincular ahir la destitució d'aquest informe en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, compareixença en què inicialment no estava prevista la seva presència i en la qual també va informar del desbloqueig de l'últim tram de l'equiparació salarial de policies i guàrdies civils amb les policies autonòmiques.
Marlaska va circumscriure els canvis al «nou impuls» que s'ha volgut donar l'organigrama d'Interior, dins d'una «política raonable i normal de reconstrucció de nous equips i dins l'àmbit de màxima confiança que tot dirigent polític planteja». La seva compareixença va tenir lloc poc després que el fins ara director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña, li demanés el seu relleu. Ceña ja s'havia jubilat, però va continuar en el seu càrrec per la pandèmia del coronavirus i s'havia compromès a mantenir-se fins al 2 de juny. El càrrec de Ceña l'assumirà Pablo Salas, fins ara màxim responsable d'Informació de la Guàrdia Civil.
Renúncia aplaudida
La renúncia del DAO la van aplaudir les associacions de guàrdies civils, que la interpreten com un rebuig a les «ingerències polítiques» a l'institut armat, pressions que el ministre nega. «La paraula ingerència no la conjugaré mai», va afirmar després de recordar els seus trenta anys d'experiència com a jutge.
Al malestar intern s'hi va sumar l'exigència de responsabilitats per part de l'oposició, el principal partit de la qual, el PP, va demanar la «destitució immediata» del ministre. Marlaska va anunciar ahir el desbloqueig de 237 milions d'euros per completar l'equiparació salarial de policies i guàrdies civils, però també va negar qualsevol improvisació en aquesta decisió, com demostra -va dir- que es va tractar en la comissió de subsecretaris preparatòria del Consell de Ministres de dijous passat.
Llavors no es coneixia el contingut de l'informe de 83 pàgines que la Guàrdia Civil ha remès a la titular del Jutjat d'Instrucció número 51 de Madrid dins de la seva investigació sobre un possible delicte de prevaricació per part del delegat de Govern a Madrid, José Manuel Franco, per no prohibir manifestacions al començament de març, especialment la del 8-M amb motiu del Dia de la Dona.
«Profund coneixement»
L'informe conclou que no s'hauria d'haver permès cap manifestació a Madrid des del 5 de març i que les autoritats governamentals tenien un «profund coneixement» dels riscos de transmissió de la COVID-19 en els dies anteriors al 8-M.
En l'informe, la Guàrdia Civil veu estrany que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, prohibissin la celebració d'un congrés evangèlic a Madrid (IX Congrés Mundial d'Assemblees de Déu: Unlimited 2020), previst per als dies 19, 20 i 21 de març amb un aforament estimat d'entre 5.500 persones en una reunió el 5 de març i es permetès la celebració de les manifestacions tres dies després.
Simón va explicar que en aquelles dates ja existia una recomanació de Sanitat d'evitar grans aglomeracions en espais tancats i de persones procedents de països d'alt risc, i en el cas del congrés evangèlic es donaven les dues circumstàncies, amb l'esperada presència de persones de 120 països.
