A Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona

Senyor: assabentats del tuit publicat per vostè, relatiu al tancament de l'activitat de Nissan a Catalunya, apel·lant a un suposat missatge rebut d'un ex-alt directiu de Nissan (¿) del qual omet el nom, ens permetem escriure-li aquesta carta, des del coneixement que disposem del teixit empresarial català i el respecte que mereix la institució que vostè presideix. I ho fem avalats per la nostra condició, entre d'altres, d'haver estat directors generals de Fira de Barcelona durant més de deu anys i amb una estreta relació amb els sectors econòmics, especialment amb les empreses nacionals i internacionals de l'automoció, a través del Saló del Automòbil.

Volem fer-li palès que sentim un profund neguit per la manera com s'està conduint la gestió institucional de la Cambra des que va prendre possessió del càrrec. Tenim el convenciment que la institució mereix d'un llenguatge inclusiu, transparent, objectiu i rigorós pel bé de les empreses i l'empresariat català i en conseqüència dels treballadors, amb independència de les creences emocionals de cadascú.

Desafortunadament, per les seves manifestacions, sempre carregant les culpes a altres institucions i, amb la formula màgica de la sobirania com a solució a tots els problemes, els principis esmentats són menystinguts reiteradament.

Amb la fugida d'empreses derivada dels fets del 2017, ara ens enfrontem a una crisi de gravetat extrema de la qual només podrem sortir-ne amb solidaritat internacional i complicitat territorial amb el conjunt de l'Estat.

Els ajuts aprovats per la Unió Europea, pendents de confirmació, exigeixen més que mai un front comú que avui reclama el món empresarial i la ciutadania en general i que implica actuar solidàriament amb el conjunt de l'Estat i, en cap cas, com una tribu supremacista.

Afirmar que el Govern de Madrid és culpable de la marxa de Nissan no només es un despropòsit, sinó també una barroeria. Fa més de deu anys que Nissan Espanya té problemes estructurals i, precisament per aquesta raó, sindicats, Gobierno, Consorci de la Zona Franca, i amb certa mesura la Generalitat, amb un perfil més baix, han fet gestions per evitar el que finalment s'ha produït.

La indústria de l'automòbil està immersa en un procés de concentració derivat de la disrupció que provoca la innovació tecnològica, la necessitat de substitució de l'energia fòssil per tal de minorar la capacitat contaminant, i els canvis en la composició de la demanda, vinculats a la consciència social per la millora de la mobilitat, provoquen una redefinició de les cadenes de valor i la necessitat d'una major dimensió per tal d'afrontar els nous reptes. És, doncs, una posició simplista i indocumentada atribuir la responsabilitat de la marxa de Nissan al Govern de Madrid i més encara des de la tribuna de la representació empresarial que és la Cambra de Comerç.

La recerca d'alternatives o noves propostes per tal de reconsiderar la decisió és, doncs, molt difícil donada la situació global de la indústria de l'automoció, però el principi essencial per negociar una possible sortida passa per trobar posicions d'entesa que apleguin totes les institucions. És des d'aquesta perspectiva que ens interroguem sobre el paper que està jugant la Cambra més enllà de les seves inoportunes declaracions.

Amb el desig que actuï amb criteris institucionals, rebi una respectuosa salutació.