El Tribunal Suprem ha establert que no es poden utilitzar banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics en una sentència en la qual anul·la un acord de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife per exhibir a la seva seu com a «bandera nacional de Canàries la de les set estrelles verdes». La resolució estima el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que va donar la raó a l'Ajuntament i va considerar que l'hissat d'una bandera no oficial a la vorera exterior de l'edifici, davant de la façana de la corporació, en un pal auxiliar, es trobava perfectament contemplat dins el marc de la legalitat institucional espanyola.
El Tribunal Suprem fixa com a doctrina que «no resulta compatible amb el marc constitucional i legal i amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions la utilització fins i tot ocasional de banderes que no siguin oficials a l'exterior dels edificis i espais públics tot i que les mateixes no substitueixin sinó que concorrin amb la d'Espanya i les altres legalment i estatutàriament instituïdes».
L'alt tribunal anul·la l'acord del ple municipal de Santa Cruz de Tenerife de 30 de setembre de 2016 que reconeixia la bandera nacional de Canàries, la de les set estrelles verdes, com un dels símbols de la vila canària i que va aprovar que estigués enarborada en un lloc destacat de la seu central de l'Ajuntament el 22 d'octubre d'aquell any en commemoració del seu 52 aniversari.
La Sala destaca que això va contravenir l'ordenament jurídic perquè «no és la bandera oficial i per tant no se li pot atribuir la representació del poble canari com defensa l'Ajuntament». El Suprem reposa la sentència dictada inicialment el 2017 pel jutjat del contenciós-administratiu número 2 de Santa Cruz, que va resoldre que l'acord municipal era nul pel fet que les administracions públiques no poden legalment exhibir altres banderes que no siguin les oficials.
La crítica d'ERC
Per part seva, la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va criticar la sentència del Suprem. «Es tracta d'un nou atac a la llibertat d'expressió», va assenyalar Vilalta. «I una nova mostra de coacció i ingerència als drets i les llibertats més fonamentals», va continuar la portaveu republicana, que va anunciar la interposició de recursos davant aquesta decisió del Suprem. «Caldrà plantar-hi cara, ja que s'hauria de poder expressar amb llibertat totes les opinions de consens de la ciutadania de Catalunya», va afegir la secretària general adjunta d'ERC.
