El president dels EUA, Donald Trump, podia veure el foc des de la seva finestra, però no va dubtar a llançar-hi benzina. Davant la pitjor crisi racial del seu mandat, el mandatari va rescatar el seu lema electoral de «llei i ordre» per reprimir les protestes, elevant les tensions que tenen el país en flames. Trump fins i tot va anunciar el desplegament de «milers i milers de soldats fortament armats» i d'agents per aturar els disturbis a Washington.

A cinc mesos de jugar-se el càrrec a les eleccions de novembre i encara immers en la polèmica per la seva gestió de la pandèmia del coronavirus, Trump va tornar a dissenyar la seva resposta a una crisi nacional a mesura del que espera la seva base de votants, evitant qualsevol crida a la calma ia la reunificació nacional. «Sóc el seu president de la llei i l'ordre», va clamar des del jardí de la Casa Blanca.

Càlculs electorals

Mentre el president dels EUA es declarava «un aliat dels manifestants», les autoritats feien servir gas lacrimogen per expulsar els que protestaven de la plaça que separa la Casa Blanca d'una històrica església que Trump planejava visitar minuts després, i on es va fer una foto amb la Bíblia a la mà. Aquesta seqüència, amb els seus gestos de complicitat a la força policial i a la religió, va deixar clar el pes que tenen els càlculs electorals en la reacció de Trump a les protestes desfermades per l'homicidi de l'afroamericà George Floyd, que han reobert un cop més la ferida causada per la violència policial contra els negres als EUA.

Per part seva, el candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va assegurar que Trump, sembla «més interessat en el poder que en els principis». «Quan es dispersa manifestants pacífics per ordre del president des del llindar de la casa de la vila, la Casa Blanca, usant gas lacrimogen i granades de detonació, per tal d'escenificar una foto en una església noble, se'ns pot perdonar per creure que el president està més interessat en el poder que en els principis», va dir Biden davant l'Alcaldia de Filadèlfia.

Nova York va viure una nova onada de protestes ciutadanes reclamant justícia i en contra del racisme, tot i l'avís de les autoritats que el coronavirus es pot estendre i després d'una nit de saquejos a Manhattan que va portar l'alcalde a estendre el toc de queda fins a diumenge que ve en un intent per frenar uns disturbis que han deixat parts de la ciutat molt afectades i que han disparat la tensió política.

Toc de queda a Nova York

Tot i que aquestes protestes diürnes són pacífiques, el toc de queda, el primer a Nova York en gairebé 80 anys, s'avançarà a les 8 del vespre, després que dilluns el gruix de la violència comencés just al vespre, abans que entressin en vigor les restriccions, que havien estat fixades per a les 11 de la nit. Nombroses botigues de centre de Manhattan, sobretot establiments de luxe, van ser saquejades durant la nit, mentre que també es van registrar importants disturbis a àrees del Bronx, inclosos atacs a almenys dos agents de Policia.

Paral·lelament, centenars de manifestants van tornar a reunir-se al centre de Washington en una protesta pacífica per la violència policial contra els afroamericans, però una enorme tanca els va impedir acostar-se a la Casa Blanca mentre les autoritats prometien reforçar encara més el dispositiu de seguretat.

«No puc respirar!», va corejar un centenar de persones, que es van estirar a terra alhora en la intersecció entre els carrers H i 16 per repetir la frase de George Floyd poc abans de morir per asfíxia a causa de la pressió que exercia sobre el seu coll el genoll d'un policia blanc.

Per altra banda, una manifestació multitudinària organitzada a París per denunciar la mort d'un jove negre en ser detingut el 2016 va derivar, després de conèixer-se un informe forense que atribueix la seva mort a la policia, en altercats i enfrontaments amb les forces de seguretat. Diversos milers de persones (15.000, segons les forces de l'ordre) es van concentrar des de mitja tarda al costat del nou Palau de Justícia.