La Fiscalia de l'estat de Minnesota va decidir ahir agreujar els càrrecs contra Derek Chauvin, l'agent que li va aixafar el coll amb el genoll a George Floyd, l'home negre que va morir a mans de la Policia de Minneapolis, i va imputar, a més, els altres tres policies implicats en la seva detenció. Tal com assenyalen els documents judicials del cas, Chauvin ha estat imputat ara per assassinat en segon grau, mentre que també s'haurien presentat càrrecs contra els agents Thoomas Lane, J.A. Keung i Tou Thao per ser còmplices dels delictes d'assassinat en segon grau i homicidi en segon grau.

Per part seva, el secretari de Defensa dels EUA, Mark Esper, va rebutjar la utlització de tropes en actiu per contenir l'onada de protestes al país en una oberta senyal de desacord amb el president, Donald Trump, que va prometre mà dura i va avançar aquesta possibilitat dilluns. La inesperada i contundent discrepància pública amb la Casa Blanca obre un front més enmig de la convulsa setmana viscuda per les massives protestes, que en alguns casos van derivar en disturbis, saquejos i enfrontaments amb les forces de seguretat, desencadenades per la mort sota custòdia policial de George Floyd.

«L'opció de l'ús de tropes en actiu en el paper de garants de la llei hauria de ser activada com a últim recurs, i només en les situacions més urgents i extremes», va afirmar Esper en una conferència de premsa des del Pentàgon. «No estem en una d'aquestes situacions ara. No suporto invocar la Llei de Insurrecció», va destacar sobre la possibilitat d'utilitzar l'exèrcit a l'interior de país plantejada pel mandatari. Aquesta llei permetria els membres de les Forces Armades dur a terme detencions i tasques policials dins del territori nord-americà, quelcom que tenen prohibit.

Trasllat preventiu

En tot cas, el Pentàgon va informar que ha traslladat un total de 1.600 efectius a Washington com a mesura de «prevenció». En un comunicat del Departament de Defensa, el portaveu Jonathan Rath Hoffman va explicar que els «actius es troben en bases militars de la regió de Washington i no a la ciutat».

Tot i que la tensió s'ha rebaixat en les darreres hores, les protestes no perden força als Estats Units, on al menys 40 ciutats han decretat el toc de queda i romanen sota custòdia de la Guàrdia Nacional. Segons els recomptes preliminars portats a terme pels mitjans nord-americans, més de 10.000 persones han estat detingudes en les protestes massives que s'han produït de costa a costa del país.

Disturbis a Londres

Per altra banda, una protesta a Londres per la mort de l'afroamericà George Floyd als Estats Units va derivar en escenes de tensió amb la policia davant el 10 de Downing Street, residència oficial del primer ministre britànic, Boris Johnson. Almenys dos manifestants van forcejar amb els agents que custodiaven les portes d'aquest carrer, que està tancat al trànsit, i un dels policies va rebre un cop de puny.

En tot cas, el primer ministre britànic va qualificar d'«atroç» i «inexcusable» la mort de Floyd a mans d'un policia als Estats Units, si bé ha va assegurar que les protestes s'han de fer de forma pacífica.