El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ahir enviar a judici el conseller d'Acció Exterior i alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, d'ERC, per un delicte de desobediència, acusat de facilitar la celebració del referèndum de l'1-O al seu municipi. En un acte, la magistrada del TSJC Mercedes Armas va decretar l'obertura del judici oral contra Bernat Solé, per a qui la Fiscalia demana una pena d'any i mig d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial per donar suport a l'1-O, cedint locals públics i ocultant urnes.

La causa contra el conseller d'Acció Exterior es va obrir, precisament, per una querella que la Fiscalia va presentar arran de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general, José Manuel Maza, perquè s'obrissin diligències a centenars d'alcaldes per facilitar el referèndum a les seves poblacions.

La Fiscalia sosté que Solé va tenir «una activa participació en la promoció, organització i celebració de l'il·legal referèndum», malgrat «tenir clar» i exacte coneixement de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional (TC). «Va ser un dels responsables logístics» de l'1-O a Agramunt, sosté el ministeri públic, qui assevera que l'alcalde i diputat republicà va cedir el CEIP Macià-Companys, un centre de titularitat municipal, per a la celebració del referèndum.

L'acusa, a més, d'haver pres «decisions» durant el transcurs de la consulta per amagar les urnes i que aquestes no fossin interceptades per la policia. Segons el ministeri públic, Solé es va encarregar d'ocultar les urnes cada vegada que els «observadors col·locats en punts exteriors de la població» avisaven de l'arribada d'agents «per por que fossin descobertes per la Policia encarregada d'impedir l'acte», i fins i tot va proposar als components de les meses electorals i organitzadors «que la votació acabés una hora abans d'allò acordat».

Petició de participació

Així mateix, acusa Solé de participar el 25 de setembre, amb motiu del referèndum, en un acte organitzat al local municipal Teatre Casal d'Agramunt on, tal com recull un article publicat en una revista local, hauria instat a acudir a votar l'1-O. No obstant això, va afirmar el fiscal, la Delegació del Govern a Catalunya ja li havia comunicat la suspensió decretada pel TC mitjançant un correu electrònic i una carta certificada datades el 12 de setembre, per la qual cosa Solé coneixia «el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir» aquesta decisió.

En un altre ordre de coses, el jutjat belga de primera instància que examina l'euroordre cursada per les autoritats espanyoles contra l'exconseller Lluís Puig, reclamat per malversació en el cas de l'1-O, celebrarà el 23 de juny la propera vista del procés. L'audiència estava inicialment prevista per al 30 de març, però va haver de retardar-se com a conseqüència de la suspensió de l'activitat judicial per les restriccions imposades davant l'expansió de la pandèmia de coronavirus.

Serà en realitat la segona part d'una vista que es va començar a celebrar el 24 de febrer i en la qual es van tractar aspectes com els drets fonamentals i la doble incriminació, però que no va donar temps a concloure en aquella data.