L'Audiència Nacional reprèn avui el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després de l'aturada per la covid-19, que el va deixar «congelat» en la seva recta final, just quan el fiscal anunciaria l'esperada rebaixa de la seva acusació per rebel·lió presumiblement a la de sedició, en línia amb la sentència del procés.
En aquesta fase, la de conclusions, es reprendrà avui a l'Audiència Nacional la vista oral, que Trapero i els altres tres acusats (tots vinculats a l'antiga cúpula d'Interior catalana i dels Mossos d'Esquadra) podran seguir al costat dels seus advocats per videoconferència des d'un jutjat de Barcelona per no haver de desplaçar-se a Madrid amb l'estat d'alarma encara en vigor.
Després d'elevar el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo les seves conclusions provisionals a definitives, en el que, segons fonts d'aquest tribunal, serà una breu sessió, el judici per l'actuació dels Mossos en el referèndum de l'1-O i durant el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre de 2017 es perllongarà tres dies més.
El 15 de juny, la Sala l'ha reservat per a les conclusions definitives de les defenses, que reclamen l'absolució, i per a l'exposició dels informes per part del ministeri públic. Els dies 16 i 17 serà el torn dels informes de les defenses i l'oportunitat per als acusats de fer ús de l'última paraula abans que el judici quedi vist per a sentència, cinc mesos després del seu inici.
Modificació de la petició fiscal
Poc abans que s'acordés suspendre'l per la crisi sanitària, El Mundo va informar que la Fiscalia de l'Audiència Nacional, a proposta de la nova fiscal general de l'Estat, Dolors Delgado, en retirar el delicte de rebel·lió i deixar-lo en sedició, plantejaria també com a alternativa al tribunal poder-los condemnar per un més lleu de desobediència en cas de no veure provada la sedició. Aquest delicte no comporta penes de presó, tan sols multa i inhabilitació especial, cosa que en tot cas suposaria l'expulsió de Trapero dels Mossos d'Esquadra.
La modificació de la petició fiscal per al major es farà extensible als altres dos acusats de rebel·lió i que, igual que Trapero, s'enfronten a 11 anys de presó: l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior César Puig (segon de l'exconseller Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig per sedició). La quarta acusada, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, que s'enfronta a 4 anys de presó per sedició, podria beneficiar-se també de l'alternativa del delicte de desobediència.
Pel delicte de sedició, en cas de ser-ne considerats autors els principals acusats, serien condemnats a penes similars als 11 anys que se'ls reclama pel de rebel·lió. No obstant això, si són considerats cooperadors necessaris per a la sedició, les penes es reduirien, com en el cas de Laplana, als 4 anys de presó que demana per a ella la Fiscalia. El Suprem ja va condemnar per aquest delicte tres dels acusats en el procés: els exconsellers Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, als quals va imposar un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 60.000 euros.
Abans del judici i a l'inici de la vista oral, la defensa de Trapero ha instat la Fiscalia a rebaixar la seva acusació, per entendre que, a la llum de la sentència del TS, «resulta impossible» qualificar el que havia passat de rebel·lió quan els comandaments de la policia catalana imputats «estarien participant en el pla ideat pels processats condemnats per un delicte de sedició».
En resposta a aquesta petició, el primer dia de judici, que va començar el 20 de gener i estava previst que finalitzés el 19 de març, el fiscal Miguel Ángel Carballo va anunciar que en el «moment oportú» consideraria «la conveniència de calibrar l'acusació» per rebel·lió a la llum de la sentència del TS. Aquest dia és avui.
