La Fiscalia del Tribunal Suprem va acordar ahir assumir la investigació que dirigia Anticorrupció sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca en comprovar que una de les persones que podrien estar involucrades en els fets seria el rei Joan Carles I. La investigació se centrarà en «delimitar o descartar» la rellevància penal dels fets ocorreguts des de juny de 2014, quan el rei Joan Carles va deixar de ser cap de l'Estat i, amb això, va perdre la inviolabilitat que li reconeix la Constitució. Segons la Fiscalia, «resulta necessària la pràctica de noves diligències que afecten directament el rei emèrit», que està aforat davant el Tribunal Suprem.
La investigació té com a base unes diligències obertes per Anticorrupció a finals de 2018 per investigar les possibles comissions pagades en l'adjudicació de l'AVE a un consorci d'empreses espanyoles el 2011. En aquest cas, la Fiscalia del Suprem centrarà les seves indagacions en la fase II de la construcció de l'anomenat «AVE del desert», que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l'Aràbia Saudita. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha encarregat la direcció de la investigació al fiscal de Sala de Delictes Econòmics, Juan Ignacio Campos.
La decisió de la Fiscalia del Suprem es va conèixer quan els reis visitaven el Centre d'Alt Rendiment del Consell Superior d'Esports el dia en què la Comunitat de Madrid estrenava la fase 2 de la desescalada de les mesures adoptades davant la pandèmia del coronavirus.
Felip VI es va limitar en la seva intervenció a reclamar als espanyols que actuïn com un equip, solidàriament, per superar la crisi provocada per la COVID-19, i Zarzuela va optar per no fer tampoc cap comentari davant el pas anunciat per la Fiscalia sobre la investigació a Joan Carles de Borbó.
«La Justícia és igual per a tots»
Per part del Govern, la seva portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va destacar que «la Justícia és igual per a tots» i va garantir que l'executiu «no interferirà» en aquesta actuació i «col·laborarà amb tot allò que sigui necessari» per facilitar la tasca dels tribunals.
El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, va anticipar que el seu grup donarà suport a una comissió d'investigació sobre els negocis ocults de Joan Carles I després que a l'abril no signessin la petició d'ERC, JxCat, Compromís, Bildu, BNG i Més País al·legant que la prioritat era lluitar contra la pandèmia. «Ara només falta que PSOE, PP, Cs i Vox deixin de bloquejar», va assegurar Asens a Twitter.
Per al portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, és «gravíssim per a la democràcia que hi hagi sospites tan serioses de corrupció sobre la Casa Reial». Al marge de les possibles conseqüències penals, Echenique va considerar «obvi que això afecta de ple l'ordenament institucional i constitucional» del país.
Qui ha iniciat ja els contactes amb altres grups per demanar de nou una comissió d'investigació és ERC, segons van confirmar fonts parlamentàries. El BNG, a través del seu diputat, Néstor Rego, va avançar que tornarà a demanar aquesta investigació al Congrés perquè «cada vegada és més evident que els Borbons són uns lladres».
El diputat i líder de Més País, Íñigo Errejón, va advertir que «ningú està per sobre de les institucions» i que si es comprova que el rei Joan Carles es va emportar diners per l'AVE a la Meca, haurà de «tornar-ho tot».
Cs demana «transparència»
Ni PP ni PSOE van comentar el pas fet per la Fiscalia del Suprem. Sí que ho va fer Ciutadans, el portaveu adjunt del qual, Edmundo Bal, es va mostrar partidari de «la transparència i la claredat», al mateix temps que va dir tenir «tota la confiança» en la professionalitat del fiscal de delictes econòmics que es farà càrrec de la investigació.
Vox va acusar el Govern de ficar les seves «brutes mans» a totes les institucions, després de recordar que el seu president, Pedro Sánchez, ja va dir que la Fiscalia depenia de l'executiu.
L'inici de la investigació d'aquest assumpte es remunta a juliol de 2018, després de conèixer-se la gravació d'unes converses entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Corinna Larsen, amiga del rei Joan Carles, en la qual aquesta hauria revelat que l'anterior cap de l'Estat tenia comptes a Suïssa on hauria cobrat comissions de l'AVE a la Meca i que la va utilitzar a ella com a testaferro.
