Tots els partits polítics excepte Vox, que es va abstenir, van avalar el nou Ingrés Mínim Vital (IMV) que persegueix frenar la pobresa a les famílies i impulsar la inclusió laboral d'aquests col·lectius, i que anirà des d'una renda mínima de 461 euros fins als 1.015 mensuals. El Ple de Congrés va donar suport amb 297 vots a favor, 52 abstencions i cap vot en contra a la convalidació del reial decret llei que regula aquesta renda mínima i a la qual finalment el PP va sumar els seus vots positius i Vox les seves abstencions. Així mateix, es va acordar gairebé per unanimitat la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència.
El vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, i el titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, van coincidir que es tracta d'una de les mesures amb major capacitat de redistribució de rendes i que «dignifica el país».
Escrivá va explicar que l'ingrés mínim ha estat calculat amb precisió, ja que s'adaptarà a les necessitats de cada sol·licitant, tenint en compte la modalitat de família, els seus ingressos i el seu patrimoni. «Les polítiques públiques no poden viure d'esquena a la societat», va assenyalar el ministre d'Inclusió, després de puntualitzar que l'IMV no només lluitarà contra la pobresa, sinó que servirà de palanca per a la inclusió social i laboral.
«Assegurança col·lectiva»
«És una assegurança col·lectiva que rescatarà les persones en cada moment en el qual pateixin mancances», va assenyalar després d'afegir que el seu cost d'uns 3.000 milions d'euros és «perfectament assumible».
Per la seva banda, Iglesias va defensar que és el moment de fer polítiques expansives per afrontar l'actual crisi generada per la pandèmia, tot afegint que també ajudarà a la recuperació econòmica, ja que la renda anirà «directament al consum i ajudarà que els autònoms i les empreses puguin seguir facturant».
La renda mínima va rebre el suport de tots els partits polítics excepte Vox, tot i que no va votar en contra, encara que va criticar que la mesura no sigui temporal i no estigui condicionada a la recerca de feina. El partit ultradretà va considerar que és el «preu del pacte amb el diable signat per Sánchez» per ser investit i va reiterar que l'IMV suposa un efecte crida per als immigrants i posa en risc el sistema de protecció de la Seguretat Social.
La majoria dels partits va celebrar una aprovació que consideren urgent, encara que algunes formacions, com PP, Ciutadans, ERC o JxCAT, van sol·licitar la seva tramitació com a projecte de Llei per a introduir canvis.
El PP va recordar que va ser el president Mariano Rajoy el que va impulsar la targeta social i va criticar que l'actual Govern «s'apropiï» de les competències autonòmiques i s'exceptuï el País Basc i Navarra.
Itinerari d'inserció laboral
Ciutadans va advocar perquè aquesta prestació vagi lligada a un itinerari d'inserció laboral des de la llei per no haver d'esperar al seu desenvolupament reglamentari, mentre que JxCAT va apostar per analitzar la compatibilitat de la renda amb la prestació per fill a càrrec.
ERC va considerar que la mesura no ha de ser reversible i va afegir que s'hauria de modificar la condició d'haver d'acreditar un any sencer de baixos ingressos, instant a estendre-la a les persones en situació irregular.
Formacions com el BNG o Més País van considerar que és insuficient pel que fa a beneficiaris i quanties, mentre que altres partits com UPN van demanar que sigui gestionada per totes les comunitats autònomes. Coalició Canària també ha demanat que sigui compatible amb les pensions no contributives.
