12 de juny de 2020
12.06.2020
Diari de Girona

El TS avala que la Junta Electoral deixés vacants els escons de Puigdemont i Comín a Europa

El Suprem també rebutja preguntar a la justícia europea si aquest requisit és compatible amb el dret de la UE

12.06.2020 | 00:04
El TS avala que la Junta Electoral deixés vacants els escons de Puigdemont i Comín a Europa

El Tribunal Suprem ha avalat l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va deixar vacants els escons de Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu (PE) per no acatar la Constitució i ha rebutjat preguntar a la justícia europea si aquest requisit és compatible amb el dret de la UE. Totes les parts (l'expresident de la Generalitat, l'exconseller, la Fiscalia, els lletrats de les Corts i els de la JEC) van plantejar presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però el Suprem ho veu improcedent perquè Puigdemont i Comín (fugits des del 2017) ja han estat reconeguts com a eurodiputats i la resposta de Luxemburg no els afectaria.

En dues sentències, la Sala del Contenciós-Administratiu desestima així els recursos de Puigdemont i Comín contra tres acords de la Junta Electoral Central del 13 i 20 de juny del 2019, en què es va comunicar a l'Eurocambra que es deixaven vacants els seus escons fins que no prestessin acatament a la Constitució espanyola i es va denegar la seva inclusió en la llista d'electes remesa al PE.

L'alt tribunal avala la constitucionalitat i legalitat de l'actuació de la JEC en entendre que «s'ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General», «no ha discriminat els recurrents ni incorregut en arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals» i «no ha obrat per motius polítics contra ells».

«Els actes recorreguts, no comporten, doncs, cap persecució política», sosté el Suprem. Puigdemont i Comín van ser reconeguts com a eurodiputats després que el TJUE sentenciés que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, hauria d'haver gaudit d'immunitat com a eurodiputat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus, encara que no hagués complert els tràmits marcats per la legislació nacional.


Sense rellevància

El Suprem descarta dirigir un cop més al TJUE en considerar que, fos el quin fos el seu pronunciament, no tindria rellevància per a les pretensions de Puigdemont i Comín, que estan exercint ja els seus càrrecs com a eurodiputats. En aquest sentit, destaca que quan la JEC va prendre les seves decisions respecte a tots dos «res hi havia al Dret de la Unió Europea, ni en la interpretació que d'ell havia fet el Tribunal de Luxemburg, que permetés ni tan sols dubtar de la seva compatibilitat amb les seves prescripcions sinó, insistim, tot el contrari». Segons l'opinió i els magistrats, la "persistent" invocació dels recurrents al dret comunitari no permet identificar ni "un sol precepte que suposi un plus en matèria de llibertat i igualtat respecte de la garantia que d'elles ofereix l'ordenament constitucional espanyol".

L'Acta Electoral del 1976 sobre els comicis a l'Eurocambra, apunten, remet al dret nacional per regular qüestions com la provisió de vacants i l'emissió de credencials i no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l'acatament de la Constitució.

"Requerir l'acatament a la Constitució com a condició per accedir a un càrrec obtingut per elecció democràtica dels ciutadans no és una cosa desconeguda en el Dret Constitucional ni pot reduir-se a mera formalitat intranscendent", assegura el tribunal.

Segons assenyala en la seva sentència, "és un acte personalíssim que en l'ordenament espanyol no implica l'adhesió ideològica als principis i valors de la Constitució ni a l'organització del poder que estableix, sinó el respecte als procediments que s'hi preveuen, també per reformar-la, fins i tot, en la seva totalitat, ja que el seu article 168 ho admet".

Els magistrats recorden que Puigdemont i Comín estan acusats "de molt greus delictes", que van fugir a Bèlgica per sostreure's de l'acció de la Justícia i que, sent pròfugs, es van presentar a les eleccions europees del 2019, emparats en el seu dret a ser candidats pel mateix Suprem.

Van rebutjar tornar a Espanya per acatar la Constitució davant la JEC i van enviar un document notarial des de Bèlgica que l'àrbitre electoral va rebutjar, deixant vacants els seus escons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook