El Congrés ha confirmat que, en les setmanes de suspensió d'activitat parlamentària per l'estat d'alarma decretat contra el coronavirus, només un dels 350 diputats ha renunciat a la indemnització de les dietes de desplaçament i allotjament que cada mes s'abona als diputats per a l'exercici de la seva tasca a Madrid. Els grups parlamentaris i diputats individualment han anunciat durant aquest temps que anaven a donar part dels seus sous a diferents causes que ells decidirien, però a la Cambra baixa només consta el cas d'una persona que ha comunicat formalment la seva renúncia.
Encara que no ho cita, es tracta del diputat de PSOE per Guipúscoa i exalcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, qui, dues setmanes després d'entrar en vigor l'estat d'alarma, va traslladar per carta a la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, la seva renúncia a l'abril als 1.900 euros de dieta que mensualment rep per ser diputat de fora de Madrid.
Els diputats perceben una assignació mensual (sou base) de 2.981,86 euros, als quals se sumen complements segons la tasca que exerceixen a la Cambra, però també tenen dret a una indemnització mensual per "afrontar les despeses que els origini l'activitat de la Cambra", una dieta que no tributa a Hisenda i que sí que és compatible fins i tot amb el sou de ministre, en el cas dels membres de Govern que tenen escó.
Es tracta de 917,03 euros per als diputats electes per Madrid i de 1.921,20 euros per als de la resta de circumscripcions. Aquesta és precisament la quantitat que Elorza va demanar a l'abril que no se li abonés doncs, com a conseqüència del confinament, no generaria despeses de desplaçament a Madrid, que és per al que està pensada la indemnització. Ho havia intentat al març, després de decretar l'estat d'alarma el dia 14, però no hi va arribar a temps.
Només un 10% d'assistències
Però va ser l'únic que va optar per aquesta via dels 350 diputats que conformen l'arc parlamentari, tot i que en aquestes setmanes de març i abril, amb l'aplicació de les restriccions més dràstiques, l'assistència als plens es va limitar a un 10% de diputats per cada grup parlamentari fins a un màxim de mig centenar de diputats a l'hemicicle.
Segons les dades aportades per la Cambra baixa a Europa Press, tampoc consten oficialment casos de diputats que renunciessin a part o la totalitat de l'assignació constitucional propera als 3.000 euros, ni de grups parlamentaris que rebutgessin part o la totalitat de la subvenció mensual de els mesos de març, abril i maig.
Donació per comprar material mèdic
Al cap de pocs dies d'esclatar la crisi de la covid-19, a la plataforma Change.org es va fer viral una petició perquè tots els càrrecs públics electes donessin el 15% del seu sou de març i abril i, en el cas dels diputats , senadors i diputats autonòmics, que destinin aquesta indemnització per a despeses de desplaçament a comprar material mèdic per a combatre la pandèmia.
En els primers dies d'abril, Bildu, Junts, la CUP i Compromís van enviar sengles peticions a la presidenta de Congrés demanant que no se'ls abonés aquest mes aquesta indemnització i es dediqués aquests diners a fer una donació a la Sanitat pública per combatre el coronavirus , si bé ja s'havien pronunciat a favor d'altres formacions com el PRC i Fòrum Astúries. Per la seva banda, Unides Podem arribar a presentar un escrit demanant retallar i 50% del sou a tots els diputats, també per dedicar aquesta quantia a la sanitat.
No obstant això, la Mesa de Congrés va desestimar totes les propostes per retallar les retribucions als diputats perquè, d'acord amb l'informe redactat pels lletrats, la Cambra està obligada a garantir els recursos per a tots els parlamentaris en igualtat de condicions i en el conjunt de l'any . Una altra cosa és, segons recalcaven els serveis jurídics, que siguin els propis diputats qui, individualment, renunciïn a cobrar la indemnització per despeses o que donin, a títol particular, el que considerin oportú.
Es van imposar per tant les aportacions a títol individual, no institucional, i com a tals ja no són fiscalitzables per la Cambra, que tampoc pot intervenir en la destinació final d'aquestes donacions. Així, parlamentaris de PSOE, Unides Podem i Ciutadans van anunciar que farien donacions de part del seu sou a entitats que els seus respectius partits decidirien.
El PP, per la seva banda, va dir que crearia un fons comú de tots els càrrecs públics, i que el partit decidiria el destí d'aquests diners. I Vox va comunicar la seva decisió de donar íntegrament la subvenció institucional del seu grup parlamentari de març i abril a associacions de víctimes del coronavirus que el partit seleccionaria.
El Congrés com a institució va acordar per la seva banda donar tres milions d'euros a la lluita contra la pandèmia, uns diners que va sortir del seu fons de romanents i que es va transferir al compte que el Ministeri d'Hisenda va obrir al Banc d'Espanya a nom del tresor públic per centralitzar les aportacions de persones físiques i jurídiques, i de diferents administracions.
