El Tribunal Suprem podrà revisar la semillibertat dels presos del procés. El titular de Jutjat de Vigilància Penitenciària Número 3 de Lleida ha enviat a la Sala Segona de l'Alt Tribunal el recurs d'apel·lació de la Fiscalia contra la concessió de l'article 100.2 a l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell per part de la Generalitat. Segons fonts jurídiques, el magistrat José Ignacio Félez entén que la competència per pronunciar-se sobre la semillibertat de Forcadell correspon a el tribunal sentenciador, que presideix el magistrat Manuel Marchena, en considerar el 100.2 com «un tercer grau encobert».
El Ministeri Públic havia presentat el passat 15 de maig la seva apel·lació contra la concessió de la semillibertat a l'expresidenta de la Cambra catalana davant l'Audiència Provincial de Lleida, però el jutge, al·ludint al precedent de el cas Urdangarin, ha decidit finalment remetre-la a l'Alt Tribunal. Amb aquesta decisió s'ofereix per primera vegada l'oportunitat al Suprem d'establir la seva competència per revisar els articles 100.2 dels presos de l'1-O. Les ràpides semillibertats atorgades a Carme Forcadell i la resta de promotors del procés, que van ser condemnats pel TS a penes de fins a 13 anys de presó per sedició i malversació de cabals públics, van ser molt mal vistes tant per la Fiscalia com pel propi tribunal, que va constatar com s'incomplia de facto la seva històrica sentència als cinc mesos de ser notificada.
D'altra banda, el Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra els dotze magistrats de l'alt tribunal d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva. Els líders independentistes van presentar la sol·licitud de recusació acusant-los de falta d'imparcialitat per resoldre el recurs d'empara contra la sentència del Suprem. El Constitucional tenia pendent resoldre aquestes sol·licituds després que dimarts passat rebutgés suspendre de forma cautelar les condemnes a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn a la sentència de l'1-O. L'alt tribunal conclou que la recusació formulada «està mancada de substantivitat jurídica i no és creditora de la decisió sobre el fons».
Amés, creu que les peticions -que afecten tot el TC- «són impertinents i abusives i s'han de refusar sense més». També considera que acceptar-la implicaria una desqualificació de tot el TC, que és qui ha de resoldre els recursos d'empara contra la sentència.
En un altre ordre de coses, el jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya, amb seu a Barcelona, va autoritzar l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari a l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva que la junta de tractament de la presó de Lledoners li va concedir a finals de febrer. La Fiscalia s'hi va oposar al·legant que Romeva no complia els requisits per obtenir aquest règim i que no havia seguit cap tractament específic per al delicte de sedició. La magistrada recorda, com en els altres polítics presos, que no hi ha cap programa específic per canviar d'ideologia i que el seu comportament a la presó ha estat immillorable.
