La ultradreta francesa va aconseguir ahir obrir una esquerda, petita però simbòlica, en el mur format contra ella per la resta de partits, l'anomenat «front republicà», després d'aconseguir l'alcaldia de Perpinyà, la seva ciutat més gran en 25 anys. Els sondejos no es van equivocar i el diputat de l'Agrupació Nacional (RN) Louis Aliot serà el proper alcalde de la capital de la Catalunya Nord, una ciutat amb importants problemes socioeconòmics que la ultradreta espera convertir en plataforma electoral per a properes conteses.

La imatge de l'alcalde sortint, el conservador Jean-Marc Pujol, estava ja degradada entre bona part dels 120.000 veïns de la localitat, el que va portar integrants d'altres llistes a demanar el vot per a Aliot. Des que el 1995 Jean-Marie Chevallier els va donar l'alcaldia de Toló, que acull el major port militar de França, la ultradretana RN (abans coneguda com a Front Nacional) no governava una ciutat de més de 100.000 persones.

La reacció de la líder de la RN i exparella deLouis Aliot, Marine Le Pen, va ser eloqüent. Malgrat que la segona volta de les municipals no li va ser especialment propícia a la seva formació, que amb prou feines va aconseguir victòries remarcables, l'oportunitat de dirigir l'Ajuntament de Perpinyà suposa per a ella un fonament sobre el qual construir la seva nova imatge. «No només és una victòria simbòlica; és un veritable detonant, perquè podrem demostrar que som capaços de gestionar grans municipis», va assenyalar Le Pen.

Encara que a contracor en alguns casos, la candidata ecologista, que va quedar en tercera posició a la primera volta, i el de la llista «macronista», quart, s'havien retirat de la segona ronda per evitar la dispersió de vot que podia beneficiar Aliot. De poc va servir. Pujol, alcalde des de 2009, va ser incapaç de concitar suports davan del candidat ultradretà, qui segons les projeccions va obtenir més del 53% dels vots

Els més propers al president, Emmanuel Macron, van reconèixer la seva preocupació, al marge de pels mals resultats del seu partit, per la victòria de Aliot a Perpinyà, que va evidenciar les limitacions de l'estratègia de «tots contra la ultradreta» que durant molt temps ha tancat el pas a la RN a les segones voltes. «Es tracta d'una immensa decepció», va destacar el secretari d'Estat d'Habitatge i un dels primers aliats de Macron, Julien Denormandie.

Unes municipals «verdes»

Paral·lelament, l'avanç dels ecologistes, en aliança amb altres forces d'esquerres, va ser la principal novetat de la segona volta de les eleccions municipals. Europa Ecologia Els Verds (EELV) estava a l'hora de tancar aquesta edició en condicions de guanyar a ciutats com Lió, la tercera de França, i Estrasburg, a més de conservar l'única gran ciutat en la qual governava, Grenoble. EELV, a més, participa en la coalició de la socialista Anne Hidalgo, que va sortit reelegida a París. L'abstenció rècord i el fracàs municipal de la República en Marxa (LREM), el partit de Macron, van marcar unes eleccions ajornades tres mesos per la Covid-19.