Un manifestant va morir ahir i dos més van resultar ferits després que un vehicle saltés una barrera policial i arremetés contra els manifestants d'una protesta nocturna a Seattle (Estats Units), segons van informar diversos mitjans locals. El conductor del cotxe, de 27 anys, va ser detingut per la policia i de moment es desconeix la seva motivació. El vehicle es va dirigir contra una desena de manifestants del moviment Black Lives Matter (les vides negres importen) que protestaven per la violència policial contra els afroamericans i estaven bloquejant una carretera.
L'1 de juliol, l'Alcaldia de Seattle (Estat de Washington) va desmantellar la zona batejada com a «zona autònoma de Capitol Hill», ocupada per manifestants des de feia setmanes i on no operava la policia, una actuació que es va saldar amb desenes de detinguts.
Seattle té una forta tradició contestatària, essent el bressol del moviment antiglobalització a la dècada dels 90. Va ser una de les ciutats estatunidenques on es van viure amb major intensitat les protestes contra la violència policial i per la justícia racial posteriors a la mort a finals de maig de l'afroamericà George Floyd a les mans d'un agent blanc a Minneapolis.
Incidents arreu del país
Amb motiu del 4 de juliol, el Dia de la Independència dels Estats Units, dissabte hi havia convocades diverses manifestacions antiracistes, en contra de la brutalitat policial i per demanar la dimissió del president Donald Trump i del seu vicepresident, Mike Pence, en diverses ciutats dels EUA.
Banderes estatunidenques cremades, com va passar a les protestes de Washington DC, Los Angeles, Chicago i Nova York, i l'enderrocament d'una estàtua de Cristòfor Colom a Baltimore, van ser algunes de les escenes que es van viure en les últimes hores a les protestes.
Aquests actes es van produir després que Trump pronunciés un dur discurs a la Casa Blanca pel 4 de Juliol, en el qual va ovacionar la polarització, va criticar a l'«esquerra radical» i va assegurar que no permetrà que «una munió enfadada» esborri la història del país i derroqui monuments.
Aquest discurs va ser similar al pronunciat el dia anterior a la muntanya Rushmore, a Dakota del Sud, on estan esculpits els rostres dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Abraham Lincoln i Theodore Roosevelt. Així mateix, Trump va anunciar també la creació d'un «Jardí Nacional dels Herois Estatunidencs», amb monuments a personatges històrics, per a respondre als atacs a estàtues.
Acabar amb la simbologia
En el cas de la capital, els manifestants van calar foc a la bandera (acte que no és il·legal al país) al costat de la plaça Lafayette, el parc que hi ha al costat de la Casa Blanca, al crit d'«els EUA mai han sigut grans», que contrasta amb el lema de la campanya de Trump Make America Great Again («Fem Amèrica gran de nou»). Mentrestant, a Baltimore, un grup de manifestants van derrocar l'estàtua de Cristòfor Colom situada a la zona de Little Italy i la van tirar a l'aigua de l'Inner Harbor, segons va informar la CNN. Un testimoni va assenyalar al canal que després de derrocar-la amb una corda, l'estàtua es va trencar en trossos que van ser arrossegats pels manifestants fins a l'aigua.
En les últimes setmanes s'han multiplicat els atacs a monuments de líders de la Confederació, pares fundadors dels EUA i d'exploradors vinculats a la «conquesta» espanyola d'Amèrica, com Colom, que són percebuts com a símbols del racisme pels manifestants.
