El Govern havia passat de puntetes sobre la investigació a Suïssa a Joan Carles I. Centrat en la gestió de la pandèmia, intentava romandre callat. Quan se li requerien valoracions, es limitava a mostrar certa incomoditat i tirar pilotes fora.

Però tot això ha canviat en els últims dies. Ara, després que es conegués que Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examiga del rei emèrit, va declarar fa any i mig a la fiscalia de país helvètic que els 65 milions d'euros que aquest li va transferir el 2012 van ser «un regal» (per «gratitud i amor», perquè «encara tenia l'esperança de recuperar-me», va dir), Pedro Sánchez parla a les clares d'informacions «inquietants i pertorbadores».

Defensa la necessitat de canviar la Constitució perquè la inviolabilitat del monarca es cenyeixi només als actes en l'exercici del seu càrrec. I la Moncloa obre la porta a la possibilitat que l'excap de l'Estat abandoni la Zarzuela com a residència oficial, un trasllat que tindria un enorme impacte simbòlic.

La decisió, de Felip VI

Però la decisió, continuen les mateixes fonts, l'ha de prendre un Felip VI, a qui l'executiu intenta protegir a qualsevol preu perquè no es vegi arrossegat en tot aquest escàndol. Segons va informar El Periódico, el Govern mostra en privat una profunda preocupació pel desgast institucional que les notícies sobre Joan Carles I poden portar, més encara en un moment de greu crisi econòmica i social, i intenta fer front a aquest risc traçant una frontera entre els dos regnats, subratllant l'exemplaritat del fill i aixecant el setge de protecció al pare.

«Felip VI està fent la seva feina institucional de manera absolutament correcta», va dir ahir la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Una qüestió diferent, va continuar, «són situacions que vénen de l'passat». La decisió sobre el futur de Joan Carles I, va dir, «és competència fonamentalment a l'actual Rei». És a dir, la hipotètica sortida de l'excap de l'Estat de la Zarzuela, un trasllat que planteja problemes de seguretat, correspon a Felip VI. El Govern considera que aquesta és una opció que convé estudiar-se, però insisteix que no pressionarà a la Casa Reial, que estava avisada del canvi de to que s'ha produït aquests dies, segons fonts de la Moncloa.

Informacions «pertorbadores»

«És evident que estem sent testimonis, el conjunt de la societat espanyola, d'informacions inquietants, que ens pertorben a tots. A mi també. I jo voldria compartir el següent. Primer, que hi ha uns mitjans de comunicació que no miren cap a un altre costat. Al contrari, es fan ressò d'aquestes informacions. en segon lloc, hi ha una Justícia que està actuant. i en tercer lloc, i això és una cosa que agraeixo, la mateixa Casa Reial està marcant distàncies enfront d'aquestes informacions inquietants, pertorbadores», va dir el cap de l'executiu.

El president feia així referència a la mesura presa per Felip VI el passat 15 de març, el mateix dia en què va entrar en vigor l'estat d'alarma. Donant per bones les acusacions sobre comissions irregulars cobrades pel seu pare en la construcció de l'AVE a la Meca, el monarca va renunciar a l'herència i li va retirar la seva assignació.

Hores més tard d'aquesta compareixença a la Moncloa, es van difondre unes paraules d'el cap de l'executiu que apuntaven en una direcció similar.

En una entrevista amb elDiario.es i Infolibre, Sánchez va defensar una reforma de la Constitució perquè la inviolabilitat del monarca només pugui aplicar-se a les activitats en l'exercici del seu càrrec, no per presumptes delictes econòmics. No era la primera vegada que el líder socialista defensava aquesta posició (ja ho va fer a finals de l'any 2018, mesos després d'arribar a la moncloa), però en aquest context les seves paraules vénen a deixar clar que pensa que Joan Carles I hauria de poder ser jutjat pel maneig de diners opac, cosa impossible en l'actual marc de la llei fonamental.

Un canvi d'aquest tipus en la Carta Magna, en qualsevol cas, no es podria aplicar a l'excap de l'Estat, per la irretroactivitat de les normes sancionadores. I exigiria tres coses: recaptar el suport de dos terços del Congrés i el Senat, un referèndum i uns comicis generals perquè el nou Parlament el ratifiqués. Necessitaria al PP. I els conservadors, de moment, es van limitar a assenyalar ahir que Sánchez estava obrint aquest debat per «electoralisme».