Després que el virus deixés la vida en suspens, la nova normalitat s'ha anat obrint pas en els aspectes més quotidians. Una successió de primeres vegades postcovid amb ajuda de la mascareta, el gel hidroalcohòlic i els dos metres de distància a la qual ara s'hi suma la cita electoral a Galícia i al País Basc. Bascos i gallecs seran els primers a celebrar «la festa de la democràcia» des que es va declarar la pandèmia, però com en totes les festes mentre segueixi l'alerta, ho faran amb mesures estrictes de seguretat i amb l'ombra de la por al contagi. Les eleccions, fixades a l'abril, es van haver de suspendre pel coronavirus -va ser una altra d'aquestes primeres vegades en la història democràtica. Les enquestes deixen poc marge a la intriga, però la incertesa segueix sent protagonista: se succeeixen els rebrots i fins i tot es confinen comarques senceres.

A Galícia hi ha encara molts casos actius, molts dels quals a A Mariña, on la població segueix confinada després d'un rebrot. Des del servei d'atenció ciutadana de la Xunta de Galícia asseguren que els que tinguin símptomes compatibles amb el coronavirus poden anar a votar presencialment «sempre amb totes les mesures de seguretat», però no saben respondre sobre si algú que ha donat positiu pot acudir a l'escola electoral. No obstant això, el conseller de Sanitat, Jesús Vázquez, assegurava que les persones amb símptomes «no poden anar a votar», encara que la prohibició no està recollida en cap norma. Ahir mateix, se sabia que el Tribunal Suprem havia desestimat suspendre els comicis a A Mariña, com sol·licitava la coalició electoral Galícia en comú-Anova Marees.

I la qüestió no és només gallega. Al País Basc, la Junta electoral també s'ha pronunciat després d'un requeriment de Bildu en què constata que sí que s'han previst mesures per part de Departament de Salut per garantir el vot en aquells llocs en què es detecten alguns rebrots, encara que de moment no ha calgut prendre mesures dràstiques en cap d'ells

Des del Parlament assenyalen que «la directriu és la mateixa que per a qualsevol malaltia», assenyalen, i tot i que reconeixen que la situació de pandèmia no és del tot comparable, igualen la situació amb la d'un ciutadà que patís apendicitis el dia de la votació. La consellera de Salut, Nekane Murga, va ser més contundent en roda de premsa. «Les persones amb PCR positiu no podran acudir a votar aquest diumenge», va dir en roda de premsa, usant també el símil d'altres malalties. De fet, es comunicarà a 161 ciutadans amb covid-19 que cometran un «delicte contra la salut» si decideixen exercir el seu dret a vot.

Dubtes legals

El dret a vot és un dret fonamental protegit per la Constitució, i la llei electoral només preveu un grapat de supòsits en els quals pot privar. «Prohibir no tindria cobertura legal», assenyala el professor de Dret Constitucional Leonardo Álvarez, que afegeix que «una possibilitat seria una autorització judicial per prohibir el vot dels que estiguin contagiats, però d'aquí a diumenge és poc probable que donés temps».

Els poders públics, a més, estan obligats a facilitar el vot, però ara mateix no sembla que hi hagi moltes opcions sobre la taula per als que han de guardar quarantena. Una solució podria ser portar les urnes fins a aquells llocs en què les persones compleixen quarantena, ampliar el vot per correu o fins i tot posposar els comicis als territoris afectats. Encara que l'oposició apunta cada vegada amb més afany que les mesures per garantir el vot poden ser insuficients, el politòleg Oriol Bartomeus creu que «si depengués tot d'un escó, l'oposició faria més soroll».

Mesures legals

Els col·legis electorals s'ompliran de marques a terra per assegurar les distàncies i es netejaran i desinfectaran abans, durant i després de la jornada. Les màscares seran obligatòries, i a Galícia fins i tot estaran disponibles per als que no les portin de casa. I res de lliurar el DNI a la taula: n'hi haurà prou amb ensenyar o amb dipositar-lo en una safata. A Euskadi, els membres de les meses tindran a més mascaretes quirúrgiques durant la jornada i una FFP2 al costat d'uns guants de nitril per al moment de l'escrutini, i hi haurà un pot de gel per taula. Per assegurar la distància s'han habilitat nous centres de votació (764 enfront dels 720 dels passats comicis) i hi haurà 2.678 taules, 85 més que el 2016.

Vot per correu

Per evitar la por al contagi es van posar en marxa campanyes per potenciar el vot per correu, que ha batut rècords a les dues comunitats. Al País Basc les sol·licituds han augmentat un 140% respecte a 2016, i a Galícia, un 60%. Ara n'hi ha que veuen en aquest mecanisme la solució als problemes de seguretat.