El primer ministre holandès, Mark Rutte, va deixar clara, després de la reunió d'ahir amb Pedro Sánchez, la postura del seu país a favor d'unes condicions més severes a l'hora de repartir els fons europeus per a la recuperació de les economies després de l'impacte del coronavirus.

«Han de trobar una solució», va assegurar el líder holandès, que va fer pal·lès que no estava diposat a cedir ni un mil·límetre i va emplaçar Sánchez a ser ell qui mogués fitxa. «Això és política, la solució no serà fàcil», afegia el mandatari neerlandès, després de rebre el president espanyol a la Haia.

Holanda forma part dels països anomenats «frugals», entre els quals hi ha també Àustria, Dinamarca i Suècia. Els governs d'aquests estats, sobretot del nord d'Europa, estan en contra de la proposta inicial del pla de reconstrucció europea, que preveia repartir 750.000 milions d'euros, 500.000 en ajudes directes i 250.000 en préstecs. Els «frugals» volen rebaixar aquesta quantitat, que totes les ajudes s'hagin de retornar i que els plans de cada país siguin aprovats per unanimitat per tots els socis de la UE.

Els pròxims 17 i 18 de juliol se celebra a Brussel·les una cimera per aprovar els fons d'ajuda i els pressupostos comunitaris. A diferència de països com França, Alemanya i els del sud d'Europa, Rutte ja va manifestar que Holanda no té pressa per arribar a aquests acords, la qual cosa el situa en una posició negociadora més avantatjosa.

Els «frugals» ja es van anotar un triomf important la setmana passada, després de la derrota de Nadia Calviño a la votació final de la presidència de l'Eurogrup, en benefici de l'irlandès Paschal Donohoe. El nou president és proper a les polítiques econòmiques d'austeritat que defensen els països del nord d'Europa.

Espanya és un dels estats europeus més afectats per la pandèmia i, per tant, un dels més necessitats pel que fa a les ajudes comunitàries. Pedro Sánchez ja va advertir la setmana passada en una entrevista a La Sexta que «és imperatiu que la UE arribi a un acord aquest juliol». L'executiu espanyol està molt pendent del repartiment de fons europeus perquè d'ells dependran en gran mesura els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any vinent.

En una piulada després de la reunió amb Rutte, Sánchez va subratllar que «perdre més temps només endarrerirà la recuperació» i que els estats membres necessiten «una reposta d'acord amb la magnitud de la pandèmia» per poder sortir de la crisi amb «una Europa més verda, digital i inclusiva».

De moment, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ja va cedir davant els països del nord amb una nova proposta de negociació que va presentar divendres passat. Aquest pla, que serà el punt de partida de la cimera de divendres que ve, redueix el pressupost comunitari pel període entre 2021 i 2027. A més, també aposta per un major control per part del Consell de la Unió Europea sobre els plans de reconstrucció nacionals, tot i que Rutte continua insistint que aquest control ha de ser per unanimitat, és a dir, que els governs puguin vetar les ajudes dels altres estats.

Per intentar atraure els «frugals», Michel també va proposar alguns canvis en la distribució de les ajudes, la creació d'un fons especial de 5.000 milions per ajudar els països més afectats per l'impacte del Brexit i el manteniment de les compensacions pels contribuents nets, que majoritàriament són les economies del nord d'Europa.