Revés duríssim de Tribunal de la UE a la Comissió Europea. El Tribunal General va anul·lar ahir la històrica decisió adoptada fa quatre anys per l'executiu comunitari per la qual va obligar a la multinacional nord-americana Apple a pagar una factura de 13.000 milions d'euros en impostos impagats (més interessos) a la hisenda irlandesa. La sentència respon al recurs plantejat per l'empresa de la poma i el Govern irlandès que aconsegueixen una important victòria davant els serveis de la competència comunitaris, que dirigeix la danesa Margrethe Vestager.
La Comissió Europea va llançar la seva ofensiva contra Apple, per esquivar i minimitzar el pagament d'impostos a Irlanda, al juny de 2014 en el marc de l'ofensiva contra els pactes fiscals selectius dels Estats membres (des Irlanda fins a Holanda o Luxemburg), amb nombroses multinacionals que van permetre a aquestes últimes reduir el pagament d'impostos. Després d'una investigació en profunditat, a finals d'agost de 2016, l'Executiu comunitari va anunciar que el gegant nord-americà havia de tornar un total de 13.000 milions en impostos no pagats (més interessos) a la hisenda irlandesa.
Segons van determinar llavors els serveis de la competència comunitaris, els dos acords fiscals oferts per Dublín a l'empresa de Cupertino, el 1991 primer i que va estar en vigor fins a 2007 quan va ser reemplaçat per una segona resolució fiscal, van permetre a la companyia de la poma reduir substancial i artificialment els seus impostos durant més d'una dècada, entre 2003 i 2014, al pagar un impost de societats efectiu de l'1% sobre els seus beneficis europeus el 2003 i el 0,005% el 2014, el que segons el parer de Brussel·les constituïa un ajut d'estat il·legal incompatible amb el mercat interior.
Tant Irlanda com Apple van recórrer la decisió davant la justícia europea, al·legant que Brussel·les havia triat deliberadament un mètode de càlcul que maximitzava la quantitat a retornar i que malinterpretava les dades i la legislació irlandesa, i van demanar la seva anul·lació.
Brussel·les, debilitada
Ahir, els jutges europeus els van donat la raó, la qual cosa debilita la posició de Brussel·les davant la resta de casos pendents i que afecten altres multinacionals com Ikea. Segons el Tribunal General, la Comissió Europea no ha demostrat de manera jurídicament suficient que els acords fiscals amaguessin avantatges econòmics selectives i, per extensió, ajudes públiques il·legals.
A més, consideren que Brussel·les va concloure «incorrectament» en el seu primer diagnòstic que les autoritats irlandeses havien concedit un avantatge, com a resultat de no haver assignat la llicència de propietat intel·lectual al grup Apple, i que no han demostrat l'existència d'errors metodològics en les resolucions fiscals impugnades que haurien portat a una reducció dels beneficis imputables a Irlanda.
«Tot i que el Tribunal General lamenta la naturalesa incompleta i ocasionalment incoherent de les resolucions fiscals impugnades, els defectes identificats per la Comissió no són, per si mateixos, una prova suficient de l'existència d'un avantatge (segons l'article 107 del Tractat)», sosté la sentència, que pot ser recorreguda en un termini de dos mesos davant el Tribunal de Justícia de la UE.
Satisfacció d'Apple i Dublín
Tant la multinacional nord-americana com el Govern de Dublín van rebre amb satisfacció la sentència. «Aquest cas no anava sobre quant paguem sinó on havíem de pagar.
Estem orgullosos de ser el major contribuent fiscal del món», va recordar l'empresa. «Irlanda sempre ha deixat clar que no va proporcionar un tractament especial a les dues empreses d'Apple. Es va cobrar la quantitat correcta en línia amb les regles fiscals irlandeses», va subratllar el Ministeri de Finances irlandès.
