L'optimisme amb el qual Espanya encarava la defensa del seu posicionament a Europa ha disminuït en l'última setmana. Primer, la setmana passada, Nadia Calviño va fracassar en el seu intent de presidir l'Eurogrup. Després, la gira de Pedro Sánchez per diferents països (Portugal, Holanda, Alemanya, Suècia i França) davant el transcendental Consell Europeu que abordarà els fons de reconstrucció davant la crisi del coronavirus ha provocat que l'executiu assumeixi que l'acord encara es troba lluny, que probablement no arribi durant la cita de divendres i dissabte i que calgui esperar una altra cimera a finals de mes.
El president també ha anat canviant el seu discurs. Quan va iniciar aquesta sèrie de viatges, fa 10 dies a Lisboa, va insistir que la quantitat mínima dels fons havia de ser de 750.000 milions d'euros; la majoria en transferències, no en crèdits, tal com va plantejar a la seva proposta original la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen. Aquest dimecres, en canvi, es va mostrar disposat a fer «renúncies» en benefici del consens.
«Tots hem de fer un esforç i fer renúncies per arribar a un acord. Tots haurem de cedir en alguna posició», va dir Sánchez a Suècia. Al seu costat, el primer ministre del país nòrdic, el socialdemòcrata Stefan Löfven, va plasmar la distància que el separa del president espanyol. «El que és problemàtic per nosaltres és el volum del fons i que sigui en transferència i no en crèdits. Nosaltres volem que siguin crèdits, no transferències», va explicar.
Suècia, juntament amb Holanda, Àustria i Dinamarca, forma part del grup de països anomenats «frugals», molt crítics amb els fons de reconstrucció tal com estan esbossats. No només volen rebaixar la quantitat de diners que rebran els estats membres, sinó que també hagi de ser íntegrament retornat, la qual cosa planteja problemes greus als països més afectats per la pandèmia, com Itàlia i Espanya, que ja tenen nivells elevats de deute. També defensen que hi hagi condicions que els països hauran de complir per la recepció d'aquestes quantitats, cosa que podria donar peu a ajustaments.
La rigidesa d'Holanda
El Govern, tot i això, observa diferències entre Suècia i Holanda. La Moncloa considera que el primer ministre d'aquest últim país, el liberal Mark Rutte, amb qui Sánchez es va entrevistar dilluns (no hi va haver compareixença conjunta), manté una posició molt més rígida. Reclama, per exemple, que l'aprovació dels plans de cada país amb els fons hagi de comptar amb la unanimitat del Consell, cosa que li donaria capacitat de veto sobre iniciatives que Espanya i Itàlia consideren absolutament domèstiques.
Sánchez no va aconseguir moure Rutte durant la seva entrevista recent. Amb Löfven hi va haver més sintonia, segons La Moncloa. El president es va esforçar a convèncer el primer ministre suec que pensa «accelerar» la ja iniciada modernització de l'economia espanyola, en matèries com la digitalització i la lluita contra la crisi climàtica, un assumpte molt sensible al país nòrdic. «El Govern està plenament compromès amb aquestes metes, per ser cada vegada més resilients», va assegurar el cap de l'executiu.
