Totes les quantitats abonades en concepte de despeses de constitució i cancel·lació d'hipoteca, en relació amb una clàusula contractual declarada abusiva, han de ser retornades al client tret que les disposicions de dret nacional aplicables a falta d'aquesta clàusula imposin al consumidor el pagament de la totalitat o d'una part d'aquestes despeses. Així ho assenyala el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència dictada ahir en resposta a una bateria de preguntes remeses per diversos jutjats espanyols.

Concretament, la decisió intenta aclarir els dubtes plantejats pel jutjat de Primera Instància número17 de Palma i el jutjat de Primera Instància número 6 de Ceuta en relació amb la directiva sobre clàusules abusives en els contractes subscrits amb els consumidors. El primer d'ells es refereix a un contracte de préstec amb garantia hipotecària celebrat l'any 2000 amb CaixaBank per 81,1 milions d'euros que imposava en dues clàusules el pagament d'una comissió d'obertura de l'1% (811,37 euros), a pagar en una sola forma en el moment de la signatura de l'escriptura, així com el pagament de totes les despeses de constitució i cancel·lació de la hipoteca. Divuit anys després, el març de 2018, el prestatari va acudir als jutjats sol·licitant la declaració nul·la de les dues clàusules, a causa del seu caràcter abusiu, així com la devolució de totes les quantitats pagades a compte d'això, i el cas va acabar davant el Tribunal de Justícia de la UE. El mateix que el segon cas, un contracte subscrit entre dos consumidors i el BBVA el juliol de 2011, i que, segons el jutge, incloïa una clàusula que establia que totes les despeses de formalització i de cancel·lació eren a càrrec del prestatari.

Resolucions contradictòries

La majoria de la jurisprudència espanyola considera que les clàusules d'aquest tipus són abusives i, per consegüent, nul·les, però les resolucions dels tribunals i l'aplicació del criteri del Tribunal Suprem han estat diferents i contradictòries i han generat inseguretat jurídica i dubtes. L'alt tribunal espanyol va dictaminar, l'any passat, una distribució salomònica de les despeses que suposava el seu repartiment entre clients i entitats. Arran de la polèmica sorgida, el Parlament va decidir obligar la banca a carregar amb totes les despeses, excepte les de taxació per evitar que l'entitat sigui qui tria el valorador de l'immoble.

El TJUE també recorda que ha d'entendre's que les clàusules incloses en el concepte d'«objecte principal del contracte», segons la directiva, són les que regulen les prestacions essencials i que, com a tals, el caracteritzen. En canvi, les clàusules de caràcter accessori no estan incloses en aquest concepte. En conseqüència, que una comissió d'obertura estigui inclosa en el cost total d'un préstec hipotecari no implica que sigui una prestació essencial d'aquest.