Els caps d'estat i de govern de la UE no havien aconseguit avenços substancials a l'hora de tancar aquesta edició en la primera jornada de la cimera convocada per intentar tancar un acord sobre el fons de recuperació i el nou pressupost 2021-2027, un paquet d'1,8 bilions d'euros. El principal obstacle per al pacte el constitueix la pugna entre Holanda, que exigeix reformes i el control absolut en el desemborsament de les ajudes als països que recorrin al fons, i Itàlia i Espanya, que defensen un sistema més àgil i condicions menys dures.

Malgrat el xoc entre nord i sud, «l'estat d'ànim és bo», assegurava a mitja tarda el portaveu del president del Consell Europeu, Charles Michel, després d'una primera discussió infructuosa de vuit hores, amb dinar fred inclòs, que va donar pas a les primeres consultes bilaterals amb el tàndem Angela Merkel i Emmanuel Macron, l'holandès Mark Rutte, sense la resta dels «frugals», l'hongarès Viktor Orban i altres dirigents per intentar superar divergències. «La temperatura encara no ha pujat substancialment, sembla que els líders estan guardant energies per al que vingui demà (avui)», explicava a mitja tarda un altre diplomàtic sobre una cimera marcada per la distància física i les mascaretes per minimitzar el risc de la covid19.

El primer debat va permetre als Vint-i-set exposar les seves línies vermelles pel que fa als vuit grans obstacles identificats per Michel en la negociació: la mida del nou pressupost, les compensacions als països contribuents nets, els recursos propis, la distribució entre préstecs i subsidis, els terminis per començar a pagar el deute, la clau de repartiment de les ajudes, la mida del fons anticrisi i la governança.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, obligada a avançar el seu casament perquè no coincidís amb la cimera, va presentar «diverses opcions» per reduir el pressupost i retallar el fons de recuperació per sota dels 750.000 milions, un dels principals objectius dels «frugals». El president francès, Emmanuel Macron, va tornar el cop reclamant l'eliminació dels xecs de compensació als països contribuents nets -Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca- i Alemanya, i que segons la proposta de compromís de Michel, suposarà un desemborsament de més de 45.000 milions en els propers set anys. Una postura en què compta amb el suport d'Espanya, que considera els xecs «regressius i injustos».

Rutte insisteix en el veto

Però el gran focus de discòrdia va ser de nou Rutte, que va tornar a reclamar condicions més dures en el fons de recuperació i resiliència, reforma de pensions i flexibilització del mercat laboral a països com Espanya o Itàlia i la unanimitat a l'hora d'autoritzar el desemborsament de les ajudes. Això va provocar el xoc amb Pedro Sánchez i Giuseppe Conte, que van rebutjar durant el debat el veto que demana l'holandès per controlar els plans de reforma nacionals i les transferències.

«La unanimitat no la volem nosaltres ni la vol ningú. Països Baixos està sol. Ni tan sols la resta dels frugals li donen suport», tot i que «sí que són més durs que la resta pel que fa a la mida del fons», van explicar fonts de Moncloa en relació a la intervenció del president. Per intentar acostar les dues postures es va plantejar la possibilitat que, en cas que un país no compleixi amb les reformes promeses, s'activi un fre d'emergència que paralitzi els pagaments fins que el Consell Europeu decideixi, una via que xocaria amb el sud, partidari que sigui la Comissió Europea qui tingui l'última paraula.

Es tracta del gran escull que amenaça de fer descarrilar la negociació i l'element més problemàtic en el qual ni Sánchez ni Conte, que sí que admeten vincular les reformes al semestre europeu, ni Rutte estan, de moment, disposats a cedir.

Davant les profundes discrepàncies en aquest terreny, Michel va demanar als líders europeus que se centrin en resoldre un altre terreny minat com és la vinculació dels fons estructurals al respecte de l'estat de dret, una línia vermella per a l'hongarès Viktor Orban que compta amb el suport del polonès Mateusz Morawiecki, protagonistes també d'algunes reunions bilaterals. El president del Consell Europeu porta setmanes preparant el terreny per aconseguir un acord abans de l'aturada estiuenca.