La despesa pública d'Espanya (un dels països del sud d'Europa tipificats com a «malbaratadors» i «balafiadors» pels ortodoxos septentrionals) és entre 6,3 i 7,7 punts de PIB inferior a la dels estats autoanomenats «frugals» i que han passat a erigir-se en els nous «falcons» de l'ortodòxia fiscal i del requeriment de disciplina als socis. Això significa que, en termes del PIB nacional, la despesa pública espanyola és entre 78.455 i 95.890 milions inferior a la dels països que abanderen el rigor i l'austeritat segons les dades oficials d'Eurostat, l'oficina estadística europea.

Aquests estats (Països Baixos, Dinamarca, Àustria i Suècia) van donar suport a l'elecció del conservador irlandès Paschal Donohoe com a nou president de l'Eurogrup per barrar el pas a la socialdemòcrata espanyola Nadia Calviño, que va perdre per un sol vot. I van exercir la posició més crítica i exigent en la recent cimera europea, en la qual els caps d'Estat i de Govern dels 28 països de la Unió Europea (UE) van pactar quantia de l'ambiciós pressupost comunitari per a 2021-2027 i la dotació, condicionalitat i naturalesa del gran pla de recuperació o reconstrucció europea per impulsar l'economia dels països més devastats per la pandèmia, i que ha quedat concretat en 750.000 milions.

La despesa pública espanyola el 2019 va suposar el 41,9% del PIB nacional, la mateixa proporció que Països Baixos. Els altres tres estats «frugals» superen àmpliament aquesta ràtio. La despesa sobirana a Àustria representa el 48,2% de la riquesa generada cada any per la seva economia, a Suècia suposa el 49,3% i a Dinamarca, el 49,6%.

Per consegüent, davant de la creença comuna (a Europa i a Espanya) que la despesa pública espanyola és insuportable, la realitat és que és la novena menor dels 27 països de la UE (igual que els Països Baixos), 4,8 punts de PIB inferior a la mitjana de la UE (59.775 milions menys) i 6 punts percentuals (74.919 milions) menor que la mitjana de l'àrea monetària.

Finlàndia lidera la llista

Finlàndia, un altre país septentrional que habitualment s'associa amb els «frugals», lidera la despesa pública a Europa: destina a aquesta finalitat una quantia equivalent al 59,4% del seu PIB, quelcom que suposa que, en termes del producte interior brut espanyol, Espanya dedica 21.80o milions anuals menys que el Govern finlandès a sostenir els serveis públics.

Tampoc la despesa pública extraordinària contra l'actual crisi, que està disparant el dèficit a proporcions sense precedents en temps de pau, és superior a Espanya. Amb les dades disponibles, Espanya està destinant a polítiques d'estímul keynesià i protecció social el 4% del PIB més l'11% en avals i préstecs, davant el 12% del seu PIB per Alemanya en despesa i el 39% en préstecs i avals.

La diferència determinant en el millor saldo pressupostari d'aquests països no està en la menor despesa sinó en la superior recaptació tributària. Espanya, la quarta economia més important de la UE, és l'octava que menys ingressa via impostos. Espanya se situa 7,4 punts de PIB (92.152 milions) per sota de la mitjana de l'eurozona i 7,1 punts (88.418 milions) inferior a la mitjana de la UE. Països Baixos recapta 4,5 punts de PIB més que Espanya; Àustria, 9,9; Suècia, 10,7 i Dinamarca, 14,2. Això suposa que Espanya, segons el seu propi PIB, recapta entre 56.039 i 176.837 milions menys que els països que es consideren exemplars.

Més recaptació tributària

Sense perjudici de la necessària millora en l'eficiència de la despesa pública, ara mateix tota la pressió s'està dirigint a la reclamació d'augment de la recaptació tributària quan se surti de l'actual crisi per restablir l'equilibri en els comptes i afrontar el pagament d'un deute sobirà sense precedents en un segle. En això han coincidit els últims missatges del FMI, Banc Mundial, Banc d'Espanya, Fedea i altres, que han plantejat la pujada de tributs o la supressió de desgravaments i exempcions. L'OCDE també acaba de destacar la pèrdua recaptatòria de l'impost espanyol de societats sobre el PIB i sobre els ingressos totals.