Li ha tocat a Chengdu, una reposada i esponjada ciutat de l'interior que busquen molts xinesos després de jubilar-se, cèlebre pels pacífics pandes i sense més sobresalts que els ardents xilis del seu menjar sitxuanès. Els Estats Units han perdut un consolat a Chengdu després que la Xina perdés un altre a Houston en l'últim capítol de la inquietant dinàmica de les dues superpotències, segons va informar El Periódico.
Se sabia que un consolat abaixaria la persiana, quedava per saber quin. Al web del Global Times, un diari ultranacionalista, una enquesta convidava a triar la més desitjada d'un bombo amb cinc boletes. Els internautes van triar Hong Kong, però Pequín va optar per Chengdu, la més irrellevant i ajustada a l'escala de la de Houston. «La mesura presa per la Xina és una legítima i necessària resposta als actes injustificats dels Estats Units», va aclarir ahir el portaveu del Ministeri d'Exteriors. La situació actual «no és la que la Xina desitja» i només els EUA són els responsables, va afegir.
«Instem els EUA a retractar-se de la seva equivocada decisió i establir les condicions necessàries per tornar les relacions bilaterals a la normalitat», va afegir. L'agència oficial Xinhua va justificar el tancament en les accions «intimidatòries i hegemòniques» d'«algunes forces extremistes del Govern nord-americà». Washington havia acusat sense proves d'espionatge el consolat de Houston.
Gairebé 20 milions de xinesos van seguir la retransmissió en directe de la televisió pública a les portes del consolat, sense res emocionant a veure, però amb el dubte sobre si cremarien a pires precipitades els documents compromesos com va passar a la delegació texana. El consolat va obrir el 1985 i compta amb 200 treballadors per cobrir l'extensa regió oriental, inclòs el Tibet. Els més damnificats seran els treballadors locals, que suposen les tres quartes parts de la plantilla. El personal nord-americà disposarà dels mateixos tres dies per marxar que Washington va atorgar al de Houston.
Han passat tot just sis mesos des que Pequín i Washington van tancar l'acord sobre la primera fase de la guerra comercial que afavoria temps de sintonia. L'hostilitat cap a la Xina ha crescut al mateix ritme que els Estats Units amuntegaven morts per coronavirus i queien les possibilitats de Donald Trump de ser reelegit per la seva calamitosa gestió. Les lloes a Pequín pel seu eficaç control del virus es van convertir en infundades acusacions de crear-lo en un laboratori.
La Xina va respondre amb inflamats editorials periodístics i promeses de represàlies que oscil·len entre el no fer res i les respostes imprescindibles per no quedar retratada com a acovardida davant l'audiència global i, especialment, la domèstica.
Per altra banda, una investigadora xinesa acusada d'haver amagat els seus vincles amb l'exèrcit del seu país per obtenir un visat nord-americà va ser arrestada després de refugiar-se al consolat xinès a San Francisco, va anunciar un alt funcionari nord-americà. El Departament de Justícia dels Estats Units havia informat dijous de l'acusació contra quatre persones per «frau de visats» en «mentir sobre la seva pertinença a l'exèrcit xinès». Tres d'ells ja havien estat arrestats i «una d'aquestes persones va fugir després d'haver trobat refugi al consolat de San Francisco», va va explicar un funcionari del departament.
Fotos amb uniforme
La detinguda, Tang Juan, és especialista en tractaments contra el càncer i havia estat treballant des del gener en un laboratori de la Universitat de Califòrnia. Segons l'acusació, els investigadors van descobrir fotos d'ella amb uniforme, de manera que van establir que treballava per a un hospital militar xinès. «Està sota custòdia policial i apareixerà per primera vegada a la cort al llarg del dia», va afegir el departament, que no va voler donar detalls de l'arrest. Segons el funcionari, els casos d'espionatge econòmic «són només la punta de l'iceberg».
