Francisco Frutos, exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya i candidat d'Izquierda Unida l'any 2000, ha mort als 80 anys a Madrid a causa d'un càncer. Frutos, nascut a Calella, va ser secretari general del PCE de desembre de 1998 a novembre de 2009, així com diputat per Izquierda Unida al Congrés des de 1993 fins el 2004. Durant el franquisme va estar sis mesos a la presó Model de Barcelona, va ingressar al PSUC el 1963 i un any després va començar a organitzar Comissions Obreres a Catalunya a la fàbrica tèxtil Safa de Blanes, on va iniciar la seva activitat sindical. Entre 1981 i 1982 va ser secretari general del PSUC i poc després va formar part del Comitè Central del PCE, on va dirigir l'àrea de política socioeconòmica. En el XII Congrés del PCE del 1988 va ser proposat pel secretari general del Partit Comunista d'Andalusia, Felipe Alcaraz, candidat a secretari general, càrrec per al qual finalment va ser triat Julio Anguita; mentre que Frutos va ocupar la Secretaria d'Organització del partit, a més de ser membre de la Comissió Política (abans Executiva).

El Comitè Central del PCE va remodelar a l'octubre d'aquell mateix any la seva direcció per reforçar la cohesió interna del partit. La reorganització va afectar fonamentalment el Secretariat -principal òrgan executiu-, al capdavant del qual es va situar Francisco Frutos. A la II Assemblea d'IU de 1990 va ser reelegit membre de la seva direcció, i el 1991, al XIII Congrés del PCE, membre del Comitè Federal.

A les eleccions generals de juny del 1993 va ser elegit diputat d'IU per Madrid i reelegit membre de la Presidència Federal d'IU al desembre del 1994. A les generals de març del 1996 va ser reelegit diputat. Al desembre del 97, a la V Assemblea d'IU, va continuar com a membre de la Presidència Federal i un any després, al desembre del 1998, va ser elegit, per unanimitat, secretari general del PCE en el XV Congrés del partit. Des de llavors va ser reelegit per al càrrec en els dos següent congressos nacionals: al març de 2002 i al juny de 2005.

A finals de 1999 va rellevar Anguita com a candidat d'IU a la Presidència del Govern per a les generals de 2000. Al març de 2002 va ser reelegit secretari general del PCE. Vuit dies després del fracàs electoral d'IU a les generals del 14 de març del 2004, en què IU va caure de 8 a 5 diputats i no va obtenir grup parlamentari propi, Frutos va anunciar la seva dimissió com a coordinador executiu de la Comissió Permanent, encara que no va abandonar ni la Presidència ni el Consell Polític. Després dels mals resultats d'IU a les generals de 2008, va dimitir com a coordinador de la Comissió Permanent. Aquell mateix any va anunciar que no es presentaria a una nova reelecció com a secretari general de PCE.

El primer secretari de PSC, Miquel Iceta, ha lamentat la mort de Frutos, de qui ha dit que va ser «un exemple pels que busquen la justícia social», mentre que l'organització Societat Civil Catalana (SCC) ha mostrat el seu condol i ha qualificat el polític d'"home just".