La primera sorpresa va ser que un bon dia, en Paco Frutos, un lluitador per les llibertats, però dels de debò, no pas dels que duen llacet groc, em va escriure per dir-me que em llegia i em seguia. La segona va ser quan em va dir que, quan anés a Madrid a presentar el meu llibre, miraria de venir, ja que estaria a la capital per raons mèdiques.
Finalment, el mateix dia de la presentació, em va escriure per dir-me que seguia un tractament contra el càncer, i aquell dia anava tard, així que no podria venir.
Però... es va afanyar, va agafar un taxi i va tenir temps de presentar-se a la llibreria Blanquerna, crec que amb l'acte ja començat. No ens havíem vist mai, i al final es va acostar per saludar-me, presentar-se i animar-me a persistir. Una merda de càncer no podia impedir-li venir, a un home que s'havia jugat la pell pels treballadors unes quantes vegades.
Ahir en Paco es va morir, i els drets socials de tot el món hi surten perdent.
