27 de juliol de 2020
27.07.2020
Diari de Girona

Mor de càncer als 80 anys Paco Frutos, històric dirigent sindical i del PCE i el PSUC

Va començar la seva activitat sindical a la fàbrica tèxtil Safa de Blanes, on va ajudar a implantar CCOO a la dècada de 1960

27.07.2020 | 00:21
Paco Frutos (a l'esquerra) amb Francesc Montalbán, en un acte a Salt per a les eleccions municipals del 2003

Francisco Frutos (més conegut per Paco Frutos), exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i candidat d'Esquerra Unida (IU) a les generals de 2000, va morir ahir als 80 anys a Madrid a causa d'un càncer. Frutos, nascut a Calella, va ser secretari general del PCE de desembre de 1998 a novembre de 2009, així com diputat per IU al Congrés des de 1993 fins el 2004. Durant el franquisme va estar sis mesos a la presó Model de Barcelona, va ingressar al PSUC el 1963 i un any després va començar a organitzar Comissions Obreres a Catalunya a la fàbrica tèxtil Safa de Blanes, on va iniciar la seva activitat sindical.

Entre 1981 i 1982 va ser secretari general del PSUC i poc després va formar part del Comitè Central del PCE, on va dirigir l'àrea de política socioeconòmica. En el XII Congrés del PCE del 1988 va ser proposat pel secretari general del Partit Comunista d'Andalusia, Felipe Alcaraz, candidat a secretari general, càrrec per al qual finalment va ser triat Julio Anguita; mentre que Frutos va ocupar la Secretaria d'Organització del partit, a més de ser membre de la Comissió Política (abans Executiva).

El Comitè Central del PCE va remodelar a l'octubre d'aquell mateix any la seva direcció per reforçar la cohesió interna el partit. La reorganització va afectar fonamentalment el Secretariat -principal òrgan executiu-, al capdavant del qual es va situar Francisco Frutos. A la II Assemblea d'IU de 1990 va ser reelegit membre de la seva direcció, i el 1991, al XIII Congrés del PCE, membre del Comitè Federal.

A les eleccions generals de juny del 1993 va ser elegit diputat d'IU per Madrid i reelegit membre de la Presidència Federal d'IU al desembre del 1994. A les generals de març del 1996 va ser reelegit diputat. Al desembre de 1997, a la V Assemblea d'IU, va continuar com a membre de la Presidència Federal i un any després, al desembre del 1998, va ser elegit, per unanimitat, secretari general del PCE en el XV Congrés del Partit. Des de llavors va ser reelegit per al càrrec en els dos següent congressos nacionals: al març de 2002 i al juny de 2005.

A finals de 1999 va rellevar Anguita com a candidat d'IU a la Presidència del Govern per a les generals de 2000. Al març de 2002 va ser reelegit secretari general del PCE. Vuit dies després del fracàs electoral d'IU a les generals del 14 de març del 2004, en què IU va caure de 8 a 5 diputats i no va obtenir grup parlamentari propi, Frutos va anunciar la seva dimissió com a coordinador executiu de la Comissió Permanent, encara que no va abandonar ni la Presidència ni el Consell Polític del partit.

Després dels mals resultats d'IU a les generals de 2008, va dimitir com a coordinador de la Comissió Permanent. Aquell mateix any va anunciar que no es presentaria a una nova reelecció com a secretari general de PCE.

El primer secretari de PSC, Miquel Iceta, va lamentar la mort de l'exdirigent comunista i va elogiar el seu compromís polític: «Va lluitar per les seves idees i mai va témer anar a contra corrent» . «Que la terra sigui lleu i que el seu compromís segueixi guiant els que busquen la justícia social», va dir en una piulada en què va expressar el seu condol a la seva família i als amics en nom del PSC.

«Home just»

Paral·lelament, l'organització Societat Civil Catalana (SCC) va lamentar la mort de Frutos (que va formar part d'aquesta entitat contrària a la independència de Catalunya), a qui va qualificar d'«home just». Retirat de la vida política des de feia anys, Frutos va tornar a aparèixer el 29 d'octubre de 2017 quan va participar activament en la manifestació celebrada a Barcelona per la unitat d'Espanya, convocada per SCC, un acte en el qual va ser un dels principals oradors i en què va retreure a sectors de l'esquerra que s'haguessin «convertit en còmplices del nacionalisme».

De fet, ja el 2014 havia signat un manifest de personalitats de l'esquerra en contra de la independència de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook