El Govern català presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de Reial Decret que estableix l'ingrés mínim vital (IMV) perquè considera que li envaeix competències en matèria d'afers socials recollides a l'Estatut Autonomia de Catalunya (EAC). Així ho va anunciar ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que va afirmar que el decret de l'IMV «vulnera l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ja que les pensions no contributives, les reconeix i gestiona la Generalitat perquè són de competència exclusiva». A més, segons el conseller, el protocol per sol·licitar l'IMV «genera problemes a les persones més vulnerables, que han de fer gestions a diverses finestres públiques, quelcom que altera el marc d'acció de la xarxa de serveis socials de Catalunya».

Va argumentar que l'IMV, com a prestació social, «ha d'anar compassat amb el sistema de protecció social de Catalunya», i va recordar que la comissió de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha fet dues declaracions demanant el traspàs de l'IMV. El Homrani va defensar que entre les dues prestacions (IMV i RGC), «podem créixer en capacitat de cobertura si ho fem bé i anem alineats», tot i que va destacar que des del govern estatal «no tenen voluntat negociadora».

En aquest sentit, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va assegurar que no hi ha «cap problema» amb què la Generalitat pugui gestionar l'ingrés mínim vital, però va advertir que «hi haurà condicions».

«Els diners els posa l'Estat»

El ministre va afegir que estan «encantats» amb què es gestioni aquesta nova prestació des de la Generalitat «si col·labora amb els ajuntaments, cosa que no ha fet massa fins ara», però que hi haurà «condicions», tenint en compte que «els diners els posa l'Estat». A més, va considerar que la Generalitat no ha gestionat bé la Renda Garantida de Ciutadania, que «ni de lluny ha complert els seus objectius».

Escrivá va explicar que és partidari de gestionar com més a prop dels beneficiaris millor les prestacions i va reivindicar la «cogovernança», amb l'aspiració de funcionar més «com un estat federal». De fet, va admetre que en alguns òrgans de l'Estat, com les sectorials, es treballa de manera «deficient». «De vegades hi ha sobèrbia i unilateralisme», va reblar el ministre, que va posar com a exemple el consell de política fiscal i financera, la governança de la qual veu com a «molt millorable». Va remarcar que caldrà que les autonomies -i també els ajuntaments- siguin eficaces en la gestió d'aquest ingrés mínim vital.