El pacte europeu sobre els fons de reconstrucció davant la crisi del coronavirus no ha canviat la política espanyola. Pedro Sánchez manté el full de ruta del Govern, que considera «consolidat» per la pandèmia, i continua defensant la necessitat de consensos amb l'oposició, a la qual va demanar ahir que es fixi en el comportament dels socis de la UE per tancar grans acords a Espanya. Però la crida, de moment, no té èxit. El PP va insistir en les seves crítiques a l'executiu i considera que els fons suposen «un rescat», mentre ERC i Cs van insistir a demanar a Sánchez que triï entre uns i altres per pactar els propers pressupostos, mentre el president manté la seva equidistància.

Sánchez va acudir ahir al Congrés per informar de l'acord a Brussel·les, aconseguit la setmana passada, que mobilitzarà 750.000 milions d'euros: 390.000 en subvencions i 360.000 en préstecs. Prop de 140.000 milions del total aniran a parar a Espanya. No era exactament l'enfocament que proposava el cap de l'executiu, partidari de més transferències, però s'hi acosta. «L'esperança va vèncer la por, Europa va trobar el seu lloc, ha sabut donar la resposta davant el seu major desafiament», va assenyalar el líder del PSOE, que va destacar les diferències en la resposta de la UE davant la crisi de l'any 2007 i l'actual. «On hi va haver austeritat, ara hi ha mesures per a la recuperació. On hi va haver homes de negre, ara hi ha una negociació multilateral entre socis i aliats», va explicar el president del Govern.

L'acord europeu suposa un baló d'oxigen per al Govern, que ara veu més a prop l'aprovació dels pressupostos de l'any que ve, tot i que segueix sense aclarir si prefereix recolzar-se en ERC o en Cs. Sánchez, tot i així, va arribar al Congrés en un moment molt delicat: amb importants rebrots a diverses comunitats autònomes i dades com la pèrdua d'1,1 milions de llocs de treball entre abril i juny.

Després de presentar-se com un dels principals artífexs del pacte, en insistir que va ser pioner en demanar un nou «pla Marshall» i la mutualització del deute, Sánchez va assegurar que les condicions aparellades als fons europeus no alteraran el camí de l'executiu, traçat al gener, dos mesos abans de la declaració de l'estat d'alarma. «Aquest Govern tenia un projecte de país fonamentat en diferents transformacions. La pandèmia les ha consolidat: digitalització de l'economia, transició ecològica, igualtat, cohesió social i territorial. Ja teníem un camí recorregut. El que Europa ens demana és el que nosaltres ens demanàvem a nosaltres mateixos», va assenyalar el líder socialista, que es va basar en l'acord a Brussel·les per demanar consensos a Espanya, quelcom que fins ara ha estat molt difícil d'aconseguir, a causa, sobretot, de la seva distància amb Pablo Casado, líder del PP.

«L'acord europeu, un exemple»

Però si ha estat possible arribar a una entesa entre un govern «liberal i conservador» com l'holandès i un «d'esquerres» com l'espanyol, va explicar Sánchez, en la política nacional hauria de succeir el mateix. «L'acord europeu ha de ser exemple i inspiració. Ens ha de posar a tots davant del mirall», va insistir. «Si a Europa es pot, a Espanya s'ha de poder. Hem d'arribar a acords», va concloure.

Per part seva, ERC va argumentar que el pacte europeu condueix inexorablement a una entesa entre el Govern i Cs. Segons els republicans, l'acord inclou requisits que impliquen posar en pràctica una agenda neoliberal. Els taronges van insistir que els desitjos de l'executiu són incompatibles amb els republicans. «En el camí de la sensatesa l'acompanyarà Cs. En el camí del populisme i el nacionalisme no hi haurà Cs», va afirmar Edmundo Bal.