01 de agost de 2020
01.08.2020
Diari de Girona

Espanya, en recessió després d'una històrica caiguda del PIB del 18,5%

El descens de la taxa interanual va ser del 22,1% durant el segon trimestre, una xifra sense precedents a causa de l'esclat de la pandèmia - La major caiguda fins ara havia estat del 5,2% el primer trimestre de 2020

31.07.2020 | 23:52
Pedro Sánchez amb Felip VI, ahir, durant la conferència de presidents, a la Rioja.

No per esperat deixa de sorprendre. L'economia va experimentar en el segon trimestre una caiguda històrica, amb un descens del 18,5% respecte al primer, que havia estat fins ara el pitjor de la sèrie històrica. El desastre que reflecteixen les dades de l'Institut Nacional d'Estdística (INE) al període abril-juny coincideix amb el període en què Espanya es trobava en estat d'alarma i la màxima duresa de la pandèmia del coronavirus, el confinament i la paralització general de l'activitat.

El consum, el component que pesa al voltant del 60% en el PIB dins de la demanda i el comerç, els transports i l'hostaleria en l'apartat de l'oferta, van arrossegar un conjunt que també es va veure penalitzat, amb excepcions com la despesa de les administracions, dedicades a pal·liar els efectes de la crisi; i el sector primari, que va seguir subministrant els comerços d'alimentació.

D'aquesta manera l'economia espanyola va entrar en recessió tècnica en sumar dos trimestres consecutius amb caigudes del PIB. En el segon trimestre la contracció pel que fa al primer va ser d'un històric 18,5% i en termes interanuals va ser del 22,1%, també una taxa inèdita. La del període abril-juny és la més gran caiguda trimestral en la sèrie històrica que maneja l'INE i que arrenca el 1970. Fins ara, els majors retrocessos trimestrals del PIB havien estat el del primer trimestre d'aquest any (-5,2%) i el del primer trimestre del 2009 (-2,6%).

Tercer retrocés del segle XXI

És la tercera vegada en el que va de segle XXI que l'economia espanyola afronta una recessió. Al llarg de la crisi de l'any 2008 va entrar en aquesta situació dues ocasions: una va ser en el quart trimestre del 2008 (va sortir d'ella en el segon trimestre del 2009) i la segona en el segon trimestre del 2011. Aquesta segona recessió va durar més temps, fins al quart trimestre del 2013. L'actual és la de major intensitat. Els experts coincideixen bàsicament en la magnitud de la mateixa, però no tant en la seva durada, que és l'element clau.

En general preveuen que a partir del tercer trimestre d'aquest any començarà la recuperació, un cop finalitzat el confinament i la paralització generalitzada de l'activitat econòmica, tot i que es trigaran almenys dos anys en assolir els nivells de prepandèmia. A més hi ha elements com l'impacte de la quarantena imposada als viatgers procedents d'Espanya per part del Regne Unit i els vetos d'altres països com França, que pot tenir un efecte negatiu molt notable en el PIB, ja que el turisme pesa més del 12% en el conjunt de l'activitat.

Dos trimestres seguits

La mala dada del segon trimestre és continuació de la del PIB del primer trimestre del 2020, que ja reflectia l'impacte de la crisi del coronavirus i va retrocedir un 5,2%, la caiguda més trimestral fins llavors. En aquest període només va afectar els últims 15 dies de març d'un total de 90 que té el trimestre. Això ja feia preveure que els efectes en el segon trimestre anaven a multiplicar-se.

Espanya no és l'únic país el PIB del qual pateix per la pandèmia. França, Alemanya i EUA van registrar caigudes històriques d'aquest indicador de creixement. En tot cas sí que encapçala les caigudes a Europa, tal com va anticipar el Fons Monetari Internacional (FMI). No obstant això, a escala mundial, la pitjor part se l'emporta EUA, amb un desastre del 32,9% en el segon trimestre. En el marc de la zona euro, el descens mitjà intertrimestral és del 12,1% i de l'11, 9% pel que fa a tota la Unió Europea (UE). En termes interanuals és del 15% i del 14,4%, respectivament, segons les dades d'Eurostat. El Govern ja preveia un descens important del PIB aquest any i, en l'actualització del programa d'estabilitat enviat a Brussel·les va estimar que en el conjunt de l'exercici la caiguda serà del 9,2%, amb un rebot important en el 2021 i el 2022, si bé els nivells anteriors a la crisi no es recuperaran fins d'aquí a dos anys. El Banc d'Espanya tenia uns càlculs similars, però els va anar empitjorant i en les seves últimes anàlisis va preveure que el descens podria superar el 15% en el pitjor dels escenaris. La paralització econòmica en el segon trimestre va afectar tots els components del PIB, amb l'excepció de les administracions públiques, que van haver de dedicar ingents recursos a pal·liar els efectes de la crisi. La despesa en consum de les llars va baixar un 18,1% respecte al mateix trimestre del 2019, una evolució també sense precedents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook