Els comuns han lliurat al PSOE una proposta per reformar el delicte de sedició que recull el Codi Penal i vincular-lo explícitament a la violència, és a dir, a l'ús d'armes. Segons ha avançat aquest dilluns el diari 'Ara' i ha confirmat el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, la iniciativa vol que fets com els de l'octubre de 2017 no puguin ser considerats sediciosos, com sí va contemplar el Tribunal Suprem, i "desactivar" així un article que també pot ser utilitzat contra moviments socials i activistes, ha advertit. En una entrevista amb Catalunya Ràdio, Asens ha reconegut que els comuns preferirien abolir el delicte però que són "realistes" i saben que la majoria actual al Congrés no ho permet.

La proposta dels comuns, que també han fet arribar a CC.OO., UGT i Òmnium Cultural, és "molt assumible per al PSOE", ha dit Asens, tot i que ha admès que socialistes i Unides Podem podrien "arribar a votar per separat". Així mateix, ha descartat l'amnistia dels líders independentistes empresonats perquè "té moltes dificultats d'encaix jurídic" i deixaria la decisió final en mans del Tribunal Constitucional". "Un avantatge que té aquesta reforma respecte de l'amnistia és que els tribunals no hi intervindran", ha afirmat.

No només es vol canviar el concepte d'"alçament tumultuari" del delicte i deixar-lo només com a "alçament", sinó que també s'hi vol especificar que la violència ha de passar per l'ús d'armes o elements "aptes per posar en greu risc la vida de les persones o causar lesions greus". Alhora, els comuns volen acabar amb les penes de presó i les multes per als piquets de vaga, que també recullen el Codi Penal.

"El que volem és eliminar els elements de vaguetat i indefinició que permeten que un tribunal amb la batuta del senyor Marchena condemni fets com els de l'1 d'octubre o el 20 de setembre" de 2017, ha explicat, en referència al president de la sala del Suprem que va jutjar aquests esdeveniments. El diputat ha acusat el magistrat de "fer de legislador i fer dir a la llei una cosa que no diu", per la qual cosa ha defensat la necessitat que el Congrés es pronunciï i aclareixi els termes del delicte.