04 de agost de 2020
04.08.2020
Diari de Girona

Les sospites de corrupció porten el Rei emèrit a l'exili

Joan Carles I assegura que pren la decisió per «facilitar» la tasca al seu fill, a qui dirigeix una carta en la qual no nega els delictes que se li imputen · Sánchez feia temps que pressionava perquè la Monarquia fes aquest pas · El Rei emèrit ja ha marxat i encara no es coneix on viurà

04.08.2020 | 00:38
El rei Joan Carles, en una foto d'arxiu de 2018

Joan Carles I ha marxat d'Espanya. El continu degoteig d'informacions comprometedores pels seus suposats negocis opacs, amb una fortuna en comptes suïssos, han provocat la sortida del Rei emèrit. Es tracta d'un gest d'enorme rellevància, després que Felip VI, el seu fill, li retirés al març la seva assignació i renunciés a la seva herència, donant per bones les sospites de corrupció. El Govern coneixia una decisió que feia temps que esperava. Pressionava en públic i en privat la Casa Reial perquè la portés a terme, al mateix temps que destacava l'«exemplaritat» de l'actual Monarca. Molt preocupada per la crisi institucional que aquest cas pot suposar, i amb un partit clarament republicà com Podem dins de l'executiu, la Moncloa intenta fer un tallafocs a Felip VI perquè no es vegi arrossegat en tota aquesta polèmica.

A mitja tarda d'ahir, la Casa Reial difonia un comunicat en el qual informava que Joan Carles I havia enviat una carta al cap de l'Estat, i hores després es coneixia que el monarca ja havia marxat d'Espanya, sense que a l'hora de tancar aquesta edició es conegués on es trobava. «Amb el mateix afany de servei a Espanya que va inspirar el meu regnat i davant la repercussió pública que estan generant certs esdeveniments passats de la meva vida privada, desitjo manifestar-te la meva més absoluta disponibilitat per contribuir a facilitar l'exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l'assossec que requereix la teva alta responsabilitat. El meu llegat, i la meva pròpia dignitat com a persona, així m'ho exigeixen», assenyalava la missiva, en què el Rei emèrit cenyia seu presumpte enriquiment il·lícit -que no negava- a l'àmbit «privat» i admetia que la seva presència a Espanya complica la feina de l'actual monarca.

«Fa un any et vaig expressar la meva voluntat i desig de deixar de desenvolupar activitats institucionals. Ara, guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a Rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya. Una decisió que prenc amb profund sentiment, però també amb gran serenitat. He estat Rei d'Espanya durant gairebé 40 anys i, durant tots ells, sempre he volgut el millor per a Espanya i per a la Corona», continuava la carta.

Joan Carles I, que de moment no està sent investigat pels tribunals suïssos ni pels espanyols, encara que potser ho sigui en el futur, no va aclarir on residirà a partir d'ara. Tampoc si la seva sortida del país és definitiva. Però s'entén que ho serà. Era una de les possibilitats que estudiava el Govern. La Moncloa feia temps que empenyia perquè el Rei emèrit abandonés el Palau de la Zarzuela, on viu des de fa 58 anys, però no deixava clar si preferia que s'instal·lés en un altre lloc del territori nacional o directament a l'estranger, com finalment farà. La renúncia al títol de Rei emèrit, un pas que no s'ha donat, també estava damunt de la taula.


El Monarca exalça el seu pare

El comunicat de la Casa Reial va incloure també la posició de Felip VI. D'una banda, el Monarca no només sent «respecte» per la decisió de Joan Carles I, sinó també «agraïment». De l'altra, «desitja remarcar la importància històrica que representa el regnat del seu pare, com a llegat i obra política i institucional al servei d'Espanya i la democràcia; i al mateix temps vol reafirmar els principis i valors sobre els quals aquesta s'estableix, en el marc de la nostra Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic».

Va resultar difícil trobar paraules d'aquest tipus en boca de membres de Govern. Pedro Sánchez va decidir a principis de juliol aixecar el cèrcol de protecció que envoltava Joan Carles I. Des de llavors, el president va parlar de les «informacions inquietants i pertorbadores» que envoltaven l'excap de l'Estat, i també va demanar al seu successor que faci «passos d'exemplaritat».

Un d'aquests passos ja s'ha portat a terme amb la sortida del Rei emèrit d'Espanya, que s'ha produït fins i tot abans del previst. Fonts de la Moncloa assenyalaven en els últims temps que potser la Casa Reial esperaria a un nou gir en el procés judicial, com la decisió de Tribunal Suprem, en principi imminent, sobre si inicia una investigació contra Joan Carles I o guarda al calaix els presumptes delictes en entendre que es van produir en dates en què era cap de l'Estat i per tant inviolable. En qualsevol cas, el seu advocat, Ramón Sánchez-Junco, després de conèixer-se la notícia, va emetre un altre comunicat en el qual assenyalava que el Rei emèrit roman a disposició del Ministeri Fiscal, malgrat la seva sortida d'Espanya.

Fredor a la Moncloa

Fidel a la seva actitud en les últimes setmanes, el Govern va ser fred, centrant-se a elogiar Felip VI. «Respecte per les decisions comunicades avui per la Casa del Rei i reconeixement del sentit de l'exemplaritat i transparència que sempre han guiat el rei Felip VI des de la seva arribada a la Prefectura de l'Estat», van assenyalar fonts de la Moncloa.

El PP, en canvi, sí va agrair al monarca emèrit seu paper «determinant i decisiu» en l'arribada de la democràcia, mentre que la reacció d'Unides Podem va ser radicalment diferent. El vicepresident de Drets Socials i líder del partit, Pablo Iglesias, va titllar d'«indigna» la «fugida a l'estranger» de Joan Carles I, va avisar que «deixa a la monarquia en una posició molt compromesa», així com va destacar que el Govern no pot «justificar» o «mirar cap a un altre costat» davant el que considera un «frau a la Justícia. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va demanar -abans de conèixer que ja havia marxat del país- que se li retirés el passaport al rei Joan Carles per evitar que «fugi». La secretària general del grup parlamentari de Vox al Congrés, Macarena Olona, va denunciar que l'esquerra vol «un linxament públic» del Rei emèrit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook