es restes del port de Beirut es barregen amb els quilos de gra que van volar pels aires dimarts. L'emergència alimentària plana sobre un Líban ja esquinçat per l'explosió de 2.750 tones de nitrat d'amoni emmagatzemades al port sense les mesures de seguretat adequades. Només la ràbia alimenta un Líban que importa el 85% de les seves necessitats alimentàries. Pocs creuen les paraules del president, Michel Aoun, que no descarta «la possibilitat d'una interferència externa via coet, bomba o un altre acte», unit a la negligència, com a causes de l'explosió. Dijous a la nit els manifestants concentrats a les portes del Parlament van ser dispersats per les forces policials amb gas lacrimogen. Els manifestants exigien alguna roda de premsa, alguna autoritat que donés explicacions, que els guiés en la reconstrucció, però la resposta va ser la contundència de les forces policials.

«Quan vam veure les sitges, ens va entrar el pànic», reconeix Hassan Bou Habib, director executiu de la cadena Wooden Bakery. L'explosió va fer malbé unes 15.000 tones de blat, blat de moro i ordi emmagatzemades a prop del port. Al seu pas també es va emportar un molí fariner proper. La destrucció de les sitges, capaces d'emmagatzemar 120.000 tones de cereals, és una altra de les malediccions imposades al poble libanès. «El pa és l'únic que pot satisfer els pobres: no seiem a menjar un bistec amb forquilla i ganivet», explicava un empleat, Haidar Moussaoui.

Mentre el poble surt als carrers, el president Aoun es retracta i posa en dubte la negligència del seu Govern. «La causa encara està per determinar», va explicar, assenyalant que podria haver estat un accident o una «interferència externa». Ahir a la tarda, el líder del moviment libanès xiïta Hezbol·là, Hassan Nasral·là, va negar «categòricament» que la seva organització tingués un «magatzem d'armes» al port de Beirut, com ha circulat en alguns mitjans de comunicació.