La ministra libanesa d'Informació, Manal Abdel Samad, va dimitir ahir en considerar que segueix havent-hi «resistència» a acceptar els canvis que exigeix la població després de l'enorme explosió que va colpejar Beirut dimarts passat i les massives i violentes manifestacions de dissabte. «El canvi se segueix resistint, i ja que la realitat no concorda amb els desitjos dels libanesos, després de l'horror del desastre de Beirut presento la meva dimissió del Govern», va assegurar Abdel Samad.
La ministra va demanar perdó «als libanesos que no han pogut arribar a les seves aspiracions» i va explicar que renunciava per respecte a les persones mortes i ferides per la devastadora explosió de dimarts.
Adbel Samad va ser nomenada per al càrrec al gener, com a part del Govern del primer ministre Hassan Diab, que va assumir el poder després de la renúncia de Saad Hariri com a conseqüència de les massives protestes d'octubre contra el règim per la greu crisi que viu el país. El dia 3, un dia abans de l'explosió, Nassif Hitti va dimitir com a ministre d'Exteriors advertint que el país anava camí de convertir-se en un estat fallit.
La situació ha anat empitjorant en els últims mesos i l'explosió de dimarts, que ha deixat fins ara 158 morts, uns 6.000 ferits, 21 desapareguts i entre 200.000 i 250.000 persones sense habitatge, ha exacerbat el cansament de la població. L'enorme explosió es va originar per les gairebé 3.000 tones de nitrat d'amoni procedents d'un vaixell abandonat al port de Beirut i emmagatzemades allà des de fa sis anys, de manera que la població l'atribueix a la negligència i la corrupció.
L'enuig dels libanesos va originar una massiva manifestació dissabte a Beirut que va derivar en violents enfrontaments entre manifestants i policia que es van saldar amb un agent mort i 250 ferits. Les protestes, convocades sota el lema el «Dia del Judici», van esdevenir violentes pràcticament des del primer moment, amb enfrontaments entre manifestants i policia. Grups de manifestants van aconseguir irrompre a quatre ministeris i a la seu de a l'Associació de Bancs, alguns dels quals van patir saquejos i incendis.
Enfrontaments al Parlament
Altres edificis van patir la ràbia dels manifestants, que primer van intentar penetrar al Parlament, però van ser repel·lits per les forces antiavalots al mig de violents enfrontaments en què es van intercanviar pedres d'una banda i pilotes de goma i gasos lacrimògens d'una altra.
Per part seva, el secretari de Defensa dels EUA, Mark Esper, va afirmar que encara no se sap l'origen de l'explosió de dimarts passat. «El fons de la qüestió és que encara no ho sabem», va explicar Esper a la cadena Fox News.
«El primer dia, com el president Trump va dir correctament, pensàvem que podria haver estat un atac. Alguns de nosaltres especulem que podria haver estat, per exemple, un carregament d'armes de Hezbol·là... Una instal·lació de fabricació d'armes... Qui sap?», va assenyalar el cap del Pentàgon.
Dimarts, el president dels EUA, Donald Trump, va defensar que la deflagració va ser en realitat un «atac» amb «algun tipus de bomba», sense aportar proves. «M'he reunit amb alguns dels nostres grans generals i ells semblen pensar que va ser un atac. Això no ha estat un succés tipus una explosió industrial», va assegurar el mandatari.
Danys a hospitals i escoles
En tot cas, tot i que les xifres són encara confuses, uns cent mil nens estarien afectats per l'explosió, segons Unicef, que va instar a preveure ajuda per intentar pal·liar la situació d'aquests petits cobrint les seves necessitats més immediates. L'explosió ha afectat, entre altres edificis, hospitals, que han patit greus danys, de la mateixa forma que centres de salut, i unes 120 escoles, així com s'han perdut subministraments emmagatzemats al port de Beirut en plena pandèmia de covid-19.
