Sis dies després de l'explosió al port de Beirut que va acabar amb la vida d'almenys 165 persones, el fràgil Govern del Líban va caure ahir enmig de protestes violentes que es repeteixen als carrers i que exigeixen la dimissió de tots els dirigents del país. En una jornada en què tres ministres -els de Justícia, Finances i Joventut- havien avançat el destí de tots els membres del gabinet en presentar la seva renúncia, el primer ministre libanès, Hassan Diab, va anunciar el que ja tothom esperava.

«Fem un pas enrere per estar amb la gent, per combatre amb ella pel canvi. Per això, anuncio la renúncia d'aquest Govern», va assegurar Diab en un missatge a la nació en què va parlar de la lluita contra els corruptes i la necessitat de tenir un executiu de salvació nacional.

L'anunci va arribar enmig de protestes per tercer dia consecutiu a les rodalies del Parlament i la plaça dels Màrtirs, el nucli de la revolució que va començar el passat 17 d'octubre, que es va omplir un cop més de gasos lacrimògens i focs artificials. «Ha dimitit, ha dimitit!», cridava Rasha, de 27 anys, enmig d'uns tímids gestos de celebració, mentre un centenar de manifestants s'enfrontaven amb les forces de seguretat.

«El que ha passat ara hauria d'haver passat abans. L'explosió va matar gent i per això dimiteixen, però no és suficient. Tot el sistema ha de canviar, començant pel president fins als diputats», afirmava Rasha, mentre s'allunyava amb pressa del centre dels disturbis. Els xocs d'ahir van causar almenys 45 ferits, dels quals set van ser traslladats a l'hospital.

En un discurs ple d'al·lusions al sistema corrupte i els que se n'aprofiten -una menció habitual que mai va acompanyada ni de noms ni d'acusacions concretes-, Diab va assegurar que el problema és més gran que el mateix estat. «Els mecanismes de corrupció són més grans que l'Estat» al Líban, va afirmar Diab, el gabinet del qual va ser format al desembre de 2019, en resposta a l'onada de protestes que va esclatar al país el 17 d'octubre en contra del sistema sectari, un règim nascut de la guerra civil que va acabar el 1990 i que ha portat el país a la vora del precipici.

«Alguns no han llegit bé la revolució dels libanesos del 17, era contra ells, però no ho van entendre», va afegir sempre sense donar noms. Va responsabilitzar de la catàstrofe de Beirut la «classe política» que «lluita amb tots els mitjans bruts» i va destacar que el seu Govern tecnòcrata va fer «tot el que va poder per salvar el país», però hi ha una «gran barrera» davant el canvi.

«La corrupció dura 7 anys»

«Haurien de sentir vergonya d'ells mateixos perquè la seva corrupció dura set anys», va destacar, tot afegint que la tragèdia del port es va forjar des de llavors.

Després d'anunciar la seva decisió, Diab es va reunir amb el mandatari del país, Michel Aoun, al palau presidencial per informar-lo oficialment de la decisió. Aoun va acceptar la renúncia del Govern, però li va demanar que segueixi en funcions fins a la formació d'un nou executiu.

Govern en funcions

«El president Aoun va donar les gràcies a Diab i als ministres i els va demanar que seguissin exercint les seves funcions fins que es formi un nou Govern», va explicar la Presidència libanesa al seu compte oficial de la xarxa social Twitter.

L'explosió de gairebé 3.000 tones de nitrat d'amoni que estaven emmagatzemades al port de la capital libanesa des de 2014 sense les degudes precaucions, tal com va admetre Diab el mateix dia dels fets, ha generat un efecte dòmino, mentre el nombre de morts causades per l'enorme deflagració segueix creixent.

El Ministeri de Salut va elevar ahir a 165 els morts i va assenyalar que ja hi ha «menys de vint» desapareguts, tot i que continua la recerca de cadàvers sota les runes dels edificis després de la catàstrofe, que va causar més de 6.000 ferits.

L'Exèrcit libanès va anunciar en un breu comunicat que equips de rescat militars d'aquest país, al costat dels grups de recerca de França i Rússia, van recuperar cinc cadàvers durant la jornada d'ahir.