Cop d'efecte del president de Rússia, Vladímir Putin. Durant una reunió amb membres del seu Govern, el líder del Kremlin va anunciar que el seu país ha registrat ja la primera vacuna «efectiva» contra el coronavirus, capaç de crear «immunitat estable» davant la malaltia, una substància que havia superat «tots els test requerits». Per donar força al seu anunci, el mandatari va assegurar que el producte ha estat provat en el seu propi cos per una de les seves dues filles, a la qual no va nomenar.
Segons Putin, després de ser-li administrada la primera dosi, la temperatura corporal va pujar «a 38 graus» el primer dia, mentre que a la segona jornada va descendir «a 37 graus». Després d'una «segona injecció, la temperatura també va pujar una mica, però després es va quedar en res, i ara ja es troba bé», va explicar. El president rus va destacar també que el seu país pot produir de forma massiva la suposada vacuna, tot i que va explicar que aquesta ha de ser administrada a la població «de manera voluntària».
El ministre de Sanitat, Mikhaïl Murashko, va puntualitzar que la vacuna serà produïda per l'Institut Gamalei d'Epidemiologia i Microbiologia, que ha portat el pes de les investigacions, i l'empresa Vinnofarm, de Zelenograd, una petita localitat a uns 60 quilòmetres de Moscou. L'agència Interfax va contactar amb Aleksandr Guintsburg, el director del centre Gamalei, qui no va poder certificar les paraules del president rus sobre la participació de la seva filla en els experiments. «Per descomptat, hi havia voluntaris en els experiments, però no vaig veure els seus documents d'identitat i no conec per la seva cara tots els voluntaris».
Vacunació massiva
Les autoritats russes pretenen vacunar de forma massiva el personal sanitari en els propers dos mesos. Per als ciutadans, el producte només serà accessible a partir de començaments de l'any vinent. En aquest interval de temps, continuaran els experiments de fase III, que començaran, segons Guintsburg, quan «estigui a punt el finançament».
Volent vincular el desenvolupament de la vacuna amb les gestes portades a terme pel país durant el segle XX en un altre àmbit, concretament el de la cosmonàutica, la vacuna russa ha estat batejada com Spútnik V. A l'octubre de 1957, Rússia va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial de la història i li va posar el nom de Spútnik I. L'Spútnik II, llançat el més següent, va ser el segon objecte orbital de la història. Portava a bord per primer cop un ésser viu, concretament una gossa anomenada Laika.
Segons coincideixen els observadors, Rússia considera que l'epidèmia de coronavirus proporciona al país una oportunitat immillorable per trencar l'aïllament internacional a què està sent sotmesa des del 2014 a causa de l'annexió de Crimea i la guerra d'Ucraïna. En el moment àlgid de la crisi sanitària, va subministrar ajuda a Itàlia i als Estats Units, una cooperació que, això sí, va venir envoltada de polèmica.
En el cas italià, la premsa local va assegurar que el 80% del material mèdic era «inservible» i que entre l'equip mèdic traslladat al país transalpí hi havia «experts en guerra bacteriològica» i membres adscrits a la intel·ligència militar, el temut GRU. En el cas nord-americà, els ventiladors, que havien registrat avaries i incendis en ser utilitzats a Rússia, van arribar sense haver estat aprovats per l'ens regulador dels EUA en temes sanitaris. A més, posteriorment es va saber que aquest material no era cap donació, sinó que havia estat comprat i pagat a una empresa russa que a més havia estat objecte de sancions.
Fórmula «segura i eficaç»
Putin va presentar la vacuna com una fórmula «segura i eficaç, que ha superat totes les proves necessàries i que permet aconseguir una immunitat estable davant el virus». Les injeccions començarien a subministrar-se en els propers mesos. Mentrestant, la comunitat científica internacional va rebre aquest anunci amb recel perquè no hi ha estudis que n'avalin l'eficàcia.
La injecció russa, ideada per l'Institut de Recerca Gamaleya de Moscou, s'hauria desenvolupat a correcuita i en el més absolut secretisme. Les primeres proves van començar oficialment el 17 de juny, amb 38 participants d'entre 18 i 60 anys reclutats a Moscou. Aquesta primera fase havia d'acabar entre el 5 i 15 d'agost, però ahir ja es va anunciar el registre de la vacuna.
