Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van assenyalar ahir que procediran a sancionar un «nombre important» de responsables de la repressió violenta de les protestes a Bielorússia i que la UE està disposada a acompanyar una transició democràtica al país, començant per l'inici d'un diàleg intern.
Així ho va expressar el president del Consell, Charles Michel, després de la cimera extraordinària en la qual els líders de la UE han dit que no accepten el resultat de les eleccions presidencials de Bielorússia i que donen suport a les mobilitzacions prodemocràticas al país.
«Expressem un missatge clar, la UE és solidària amb el poble de Bielorússia i no acceptem la impunitat», va explicar en roda de premsa.
El polític belga va defensar que el marc de sancions estigui llest al més aviat possible i se centri a imposar restriccions individuals als dirigents darrere de la brutalitat policial i del frau electoral, en línia amb l'acordat pel Consell d'Afers exteriors de la UE.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va assegurar que l'executiu europeu redirigirà l'ajuda al desenvolupament per sortejar a Minsk i garantir que arriba a la societat civil i els grups més vulnerables.
Va anunciar 53 milions d'euros addicionals en ajudes, dels quals dos milions aniran a ajudes per a les víctimes de la repressió i dues per donar suport als mitjans de comunicació i la societat civil a Bielorússia. El gruix es destinarà a la lluita contra el coronavirus, enfortint serveis socials i hospitals.
Cimera extraordinària
Després d'una cimera extraordinària de tres hores centrada en l'evolució dels esdeveniments a Bielorússia, el bloc europeu va tancar files per insistir que les protestes «no són geopolítiques» i que es tracta d'una crisi nacional».
«Les manifestacions no són contra cap entitat ni contra cap país veí, són pels drets dels bielorusos», va defensar Von der Leyen.
D'aquesta forma, els polítics comunitaris van demanar a totes les parts a Bielorússia i «a tercers països» que donin suport a un procés de diàleg nacional inclusiu que posi fi a la crisi.
En aquest punt, van citar l'oferta de mediació de l'Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), organització de la qual formen part Rússia i Bielorússia, assegurant que la UE està llesta per engegar aquesta iniciativa.
Sobre com es pot dibuixar aquesta sortida de la crisi, Von der Leyen va reiterar que la UE estén la mà a una transició a Bielorússia.
«Estem llestos per acompanyar una transició de poder pacífica i democràtica. Recolzem l'obertura de diàleg entre el Govern i l'oposició i el paper que pugui jugar l'OSCE», va concloure la conservadora alemanya.
Segons Michel, estem davant una crisi que ha de resoldre's des de dins del país pel que, encara que ha estès la seva mà per a una transició pacífica, va reiterar que la solució «no és a Brussel·les, ni Moscou». «He tingut ocasió de parlar amb Vladimir Putin, és important que des de Moscou i Brussel·les estiguem convençuts que hem de donar suport als processos positius que permetin una sortida pacífica i que garanteixin un procés democràtic», va recalcar el president del Consell.
Sánchez, «preocupat»
Per la seva banda,el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va mostrar la seva «enorme preocupació» per la situació a Bielorússia després d'unes eleccions que «no han estat lliures ni justes». Sánchez va considerar que el «millor escenari seria el llançament d'un diàleg nacional inclusiu» per resoldre el conflicte. A la reunió extraordinària del Consell Europeu Sánchez va reclamar al govern d'Alexandr Lukaixenko la fi de la violència i l'alliberament dels detinguts «arbitràriament empresonats».
