La vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, va homenatjar ahir a França l'últim espanyol supervivent del camp de concentració de Mauthausen, Juan Romero, i va anunciar que Espanya «saldarà el seu deute pendent amb l'exili» amb una futura llei que es presentarà en el Congrés en pocs dies. «La democràcia espanyola té un deute pendent amb l'exili que se saldarà en una futura llei d'imminent presentació al Congrés», va revelar Calvo durant la seva compareixença en aquest homenatge a Juan Romero, de 101 anys. L'últim espanyol que va estar a Mauthausen té família a Girona, on encara viu la seva germana i la família d'aquesta.

El juliol, la vicepresidenta primera va desvetllar que el seu ministeri estava treballant en un nou projecte de llei de Memòria Democràtica, que vindria a ampliar l'anterior llei de Memòria Històrica aprovada per José Luis Rodríguez Zapatero. Segons va explicar la mateixa vicepresidenta, la seva idea era que el document pogués començar la seva tramitació parlamentària a la tardor. Aquest text permetria la creació de fons per reobrir fosses, un banc d'ADN per a les víctimes del franquisme i la «resignificació del Valle de los Caídos». Així mateix, segons va comentar el mateix executiu amb la citada llei es podran il·legalitzar associacions franquistes tals com la Fundació Francisco Franco.

Carmen Calvo va voler reivindicar aquesta llei durant l'homenatge a Juan Romero a la localitat francesa d'Ay-Champagne. En un acte dut a terme en el consistori del municipi, la vicepresidenta li va lliurar la declaració de reparació i reconeixement personal, que acredita la seva trajectòria en la lluita contra el franquisme i el feixisme a Europa.

Durant la seva intervenció, la vicepresidenta va agrair a Juan Romero la seva «lluita contra el franquisme» i la seva «defensa de la democràcia». «Mai en farem prou, sempre estarem en deute amb els antifeixistes espanyols que van pagar amb la seva vida. Gratitud eterna des de la democràcia espanyola», va subratllar Calvo.

Així mateix, va tenir unes paraules de record pels gairebé «10.000 compatriotes» que van estar en els camps de concentració i ha cridat a no perdre «la memòria i el rumb de la defensa tancada de la democràcia».

La vicepresidenta també va agrair la tasca de les associacions que han mantingut «viu l'ordre i la memòria» i va posar en valor l'esforç de les famílies d'aquests exiliats per seguir mantenint el «fil conductor» amb Espanya.

Calvo va fer un al·legat reivindicant la trajectòria vital de Juan Romero, assegurant que és un «exemple per a molts espanyols» ja que ha ofert una «reguera d'horitzó i d'orientació». «Ets, entre els espanyols, un dels millors», va concloure la vicepresidenta.

A l'homenatge també hi van assistir autoritats municipals i va estat marcat per les mesures imposades pel coronavirus, com la mascareta i el distanciament social.

La seva germana viu a Girona

Mauthausen va ser el destí de la majoria de republicans que, després de la Guerra Civil, van continuar lluitant contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial i que els nazis van capturar. Després de 75 anys, dels més de 4.000 que van sobreviure, només un encara és viu, Juan Romero Romero, número de presoner 3.799.

Romero va néixer a Torrecampo, un poblet de Còrdova. Amb 17 anys, va anar a la guerra per defensar la República. Posteriorment es va allistar a la Legió Estrangera per combatre els nazis. El van capturar i el 5 d'agost de 1941 el van enviar a Mauthausen, on es va estar gairebé 4 anys. Primer a la pedrera, després, construint carreteres i finalment a l'escamot de desinfecció, on recollien les pertinences dels que arribaven al camp.

Als camps nazis, no hi va haver ni un dia bo, però el que més s'hi va assemblar va ser quan el 5 de maig van veure aparèixer els soldats americans per alliberar-los. «Els espanyols estàvem molt organitzats i vam preparar una pancarta per donar-los la benvinguda: Els espanyols antifeixistes saluden les forces alliberadores», explicava fa poc en un reportatge a TV3.

La felicitat va ser efímera. Tothom va tornar al seu país, però els republicans no podien tornar: el general Franco els ho impedia.

Juan Romero es va establir a Ay, un poble de la Xampanya, i va tenir 4 fills. La seva germana, María Romero, es va establir amb el seu marit a Catalunya. Té 103 anys i encara viu, a la residència Can Regàs, a Girona.