23 de agost de 2020
23.08.2020
Diari de Girona
El nostre món és el món - Juan Tapia

Cayetana perd, Inés aposta

Hi ha dues dretes: una vol liquidar Sánchez; i l'altra, ajudar-lo a aprovar els pressupostos... i condicionar-lo

23.08.2020 | 06:00
Cayetana perd, Inés aposta

L'inici de curs -no només als col·legis- serà complicat. Les últimes dades indiquen que, Malta a part, Espanya és l'únic país europeu en el qual en les dues últimes setmanes s'ha assolit la ràtio de 145 nous casos de coronavirus per 100.000 habitants enfront dels 51 de França i els 21 de Gran Bretanya. I en algunes zones de Madrid s'arriba als 400. Per això, Fernando Simón va advertir dijous que les coses no anaven bé i Pedro Sánchez va anticipar divendres el seu retorn a Madrid.
Però, a part del coronavirus i de la famosa Corinna, que està sacsejant la família reial, dues dones, Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas, han revelat aquesta setmana els reptes de la tardor. Després d'unes explosives declaracions a El País, Cayetana va ser cessada dilluns per Pablo Casado com a portaveu parlamentària d'el PP.
El cessament li ha anat bé a l'esquerra -Cayetana era martell d'heretges- i a la majoria de PP. Sembla, doncs, que l'eclipsi cayetà rebaixarà una mica la crispació política. Aquí hi ha les afirmacions de Casado: «Hem d'evitar l'error fatal de pensar que per defensar les conviccions cal cavar trinxeres i utilitzar les paraules com punys... el PP no té vocació de minoria indomable, sinó de majoria imbatible».
Sobre Cayetana. Defensa la seva preuada llibertat enfront del sistema. D'acord. Però la llibertat no és que la portaveu parlamentària, de facto el segon dirigent del partit davant l'opinió, digui públicament que la sortida de Joan Carles I d'Espanya és desencertada -per molta raó que tinguem- contradient el cap del partit. Això és actuar com si el primer partit de l'oposició hauria de ser l'exèrcit de Pancho Villa.
O creure's investida per un poder sobrenatural per dirigir la dreta espanyola. Tampoc és lògic proposar un govern d'unió constitucionalista exigint, d'entrada, apartar el líder constitucionalista amb més vots. És clar, per a ella Sánchez no és constitucionalista. Algú em diu: Cayetana era una bona columnista en un diari conservador, però fer-la portaveu del segon partit espanyol va ser un disbarat.
Cayetana és directiva de la fundació d'Aznar. Ara, la seva funció és assumida entre Cuca Gamarra, supervivent de Rajoy i Soraya, que farà de portaveu parlamentària i el nou càrrec de portaveu del partit de l'alcalde de Madrid, Martínez Almeida, un estel ascendent. Potser perquè Madrid és Madrid i Isabel Diaz Ayuso no dona.
Estarem davant un PP més moderat? Sí, encara que paraules passades de Casado semblaven cavar trinxeres. El que és segur: el PP serà més casadista i més fidel a l'aparell del secretari general, Rafael Diaz Egea, el guanyador de la crisi.
Però Casado ja ha advertit que el PP no es mourà. Aposta que el possible rebuig dels pressupostos liquidi el Govern. La seva estratègia passa per fer caure Sánchez i guanyar les noves eleccions.
O per fer que el PSOE el faci dimitir com en el 2016. Sembla un esquema aventurat i que passa per una convulsió i grans incerteses per a la vida política i econòmica. Casado no opta per guanyar credibilitat i prestigi ajudant amb la seva força a superar la crisi.
Però a la dreta hi ha una altra opció, la d'Inés Arrimadas, que divendres va declarar a El Mundo que els pressupostos (els que enviï Sánchez) «han de sortir perquè són necessaris perquè Espanya rebi els 140.000 milions del pla de recuperació europeu». Compte! Arrimadas no vol fer de Cs un soci de Govern. Critica que Sánchez es dediqui més a reduir ajudes a l'escola concertada que a preparar els col·legis per a la tardor i rebla que «tant millor com els pressupostos deixin més insatisfet a Esglésies».
Estem davant de dues dretes. Una, la del PP, creu que el que és urgent és fer caure el Govern. Una altra, la de Cs, aposta perquè hi hagi pressupostos i condicionar Sánchez el més possible. Una, creu que sempre (o gairebé) li toca governar per dret natural i aposta per matar Sánchez com ja van fer abans amb Felipe i Zapatero. Una altra, més de centredreta, ha pres nota de la catàstrofe de Rivera i que el PSOE va guanyar les eleccions sense majoria (fins i tot sumant a Podem). I aquí veu la seva gran oportunitat.
Sánchez intueix que, amb ERC a la defensiva enfront de Puigdemont davant les eleccions catalanes, no hi haurà majoria d'esquerres possible. I que els deu escons de Cs li poden salvar la vida.
Com abans els de l'antiga minoria catalana van salvar a Suarez, Felipe, Aznar i Zapatero. És l'alternativa menys traumàtica. Encara gens fàcil. Exigeix ??superar dogmes i creences. També molts tòpics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook